Conhugación del verbu "abel" enos tiempus compuestus

Quien conoza tan siquiá poncima el estremeñu saberá que nu son las mesmas hormas las empreás del verbu abel cuandu senifica tenel, desistil u estal que cuandu va apellau a un particípiu enas hormas verbalis compuestas. El ehasti, en efetu, que esprimenta abel enos tiempus compuestus hadi que se prouzan de continu apócupis i aférisis que chamban la raís, achicandu la horma hata queala nun simpri monusílabu (abeis > eis, abel > bel) u enclusu llegandu a mual el verbu, catandu hormas del verbu sel: huesi, huamus. Imus a vel esas hormas, conhugandu pa ellu el verbu palral enos sus tiempus compuestus. Quean surrayás las hormas que se defian la conhugación nolmal desti verbu.* Tamién desistin, cumu ya se palró en otru artículu, hormas entavia mas apocopás en esi tiempu, peru las arreparu hormas emaseau dialeutalidás, especialmenti enas condicionalis: yo é palrau, tu és palrau, él é palrau, ellus én palrau.

Comentáriu las hormas sigún los tiempus
1. Endicativu
a) Pretéritu prefetu
La horma amus es apócupi de abemus, horma esta gastá nolmalmenti con el senificau de tenemus u estamus. Que nu desista cofusión entri esta horma i imus del verbu dil u amos entreheción, ya que son destintus senificáncias, ortugrafias i prenunciacionis. S’oyin tamién las hormas emus, peru es la horma estremeñidá del castellanu hemos i la horma bemus que es entremeya entri abemus i amus. La horma eis es aférisi de abeis, horma esta que lo mesmu c’abemus s’emprea con el sintiu de tenís u estais. Desisti pareha a esta la horma ais, apócupi tamién de abeis. Dambas las dos son corretas, peru lo que nu es corretu es idil *abeis palrau.

b) Pretéritu pluscuamprefetu.
Esti tiempu mua la raís pol ib-, quidiá pol analohia colas hormas del emprefetu del verbu dil diba, cola cual nu s’ebi cofundil tapocu, ya que el verbu dil conselva siempri la d del comencípiu. Las raís ib- s’opón a abi- de abia, abias… ec. que senifica tinia u estaba. Nu es corretu idil *abia palrau, pol enfruéncia castellana.

c) Pretéritu anteriol
El pretéritu anteriol huga lo mesmu con algotra raís: ub(i)-. A la escontra las hormas inregularis ahorrás del latín, polo que nu es mestel arreparalas un vurgarismu i simpri regularidación, sinu cumu las etimulóhicas (habui > abí, habuisti > abisti, habuimus > abimus, habuistis > abistis), s’enhallan ubió i ubun ena trecel presona, poseyendu, antoci, la raís que desisti en castellanu hub- u purtugués houv-. La horma singulal tie, nu estanti, una desinéncia presonal analóhica, sigún los verbus la segundera conhugación: comió, embebió. Nu estanti, tamién desisti una horma mas etimulóhica —abió— que P. Gonzálvez rustri i creu sel esa la mas correta a l’ora d’escrebil.

Suhuntivu
En el suhuntivu, el pluscuamprefetu muestra un verbu que nu es propiaenti el verbu abel, sinu el sel. Pablo Gonzálvez afilma que «en los pretéritos pluscuamperfectos de las tres conjugaciones se emplea muy abundantemente como auxiliar el verbo “sel” con significación de “abel”, muy especialmente en las oraciones condicionales: Si huerah beníu, moh hueramus íu de paséu».

Hormas nu presonalis
En el enfinitivu i herúndiu compuestus desisti perda la a- al esmienzu el verbu, polo que nu s’ebi escrebil ni prenuncial *abel/abiendu palrau sinu bel/biendu palrau. El pobrema es que se puean atorrullal estas hormas colas del verbu vel vel, viendu— pol prenuncialsi e la mesma maea, peru a l’ora d’escrebil, s’ebi arreparal que el verbu vel nu audecha dil siguiu enhamás pun particípiu.

Tolas demás hormas siguin una conhugación nolmal. En algotru puntu trataré las deferéncias ena cohungación desti verbu cuandu senifica estal u abel i el su usiu, ya que en estremeñu, a la escontra del castellanu, posei una conhugación i usiu arcaicus, etimulóhicus i deferentis pol tantu del purtugués u el castellanu dangañu. Esti verbu, con hormas chambabris pa los sus destintus valoris —osilial ena conhugación los tiempus compuestus i cuandu senifica estal, abel, desistil, tenel i mesmaenti acontecel—, es unu los mas enteosus en estremeñu, polo que s’ebi cudial el gastalu corretaenti endigual ena palra asín ena escritura
.

Comentarios

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ