El alvérbiu "entavia"

El alvérbiu entavia u entovia senifica propiamente «aún, todavía», peru sigún el asiahamientu que acupi ena oración alquiei destintus valoris.

Sobri si es mas corretu escrebil i prenuncial entovia u entavia, quidiá puea afilmal que entovia pahi sel la horma mas própia, si arreparamus ena comparáncia con tola «toda la», peru dambas las dos tien ergumentus suficientis cumu pa consieralsi corretas: en entovia el timbri o se hampa la a cumu aconteci en tola i mos remiti a un sintil tripri la parabra —en + toa + via— ondi la o era tónica, hechu prehenti ena prenunciación [en tóa bía], ca vedi menus frecuenti. En entavia, nu estanti, la a pol sel la vocal mas abierta acabiha cola o, argu que amus encrareciu en guipandu la volución etimulóhica: en toda vía > entodavia > entoavia > entuavia > entavia. Las variantes testimoñás de *entoavia i *entuavia en estus estádius diacrónicus, unta tamién *entuvia, nu sedrán corretas ena escritura i menus entavia las hormas *tovia u *tuavia.

Imus a estuyal agora los cuális son los usius desti alvérbiu, sigún s’asiahi ena oración:
—Acaberu. Si esti alvérbiu s’asiaha endispués el verbu tie el senificau própiu de «aún». V. gr.: La vesita acontina entavia. Pahadel negativa esta oración basta con chambal el alvérbiu pusiéndulu alantri el verbu: La vesita entavia acontina. Tamién pol mé el alvérbiu nu: La vesita nu acontina entavia.
—Alantri el verbu prencipal. Si apaici unta el verbu preceyéndulu, lo ñega, es idil, pasa a senifical «aún no». V. gr.: Migui entavia vinu e vacáncias.
—Esmienzu. Senifica «aún», peru ai que tenel cudiau polque es posibri que concia cola costrución anteriol i hampi alantri el verbu. V. gr.: Entavia andas así, en supiendu que imus tardi? En el sabulugal nu desisti duas, ya que la oración del herúndiu prehisa el senificau, peru alantri oracionis cumu “Entavia sal de paseu”, pue tenel valol afilmativu u negativu, namás se destinguin hormi el contestu. Pa evital situacionis asina en el testu escritu es aconsehabri queal el entavia con senificau negativu palantri el verbu, mentris que el afilmativu atrasinu desti.

Amás destus usius, el alvérbiu entavia cobra un caraiti ponderativu enas oracionis comparativas, indirgánduli una repoténcia al mas (nunca va apellau a al menus u al endigual). La su costrución es: entavia mas + ahetivu. V. gr.: El agüelu es un sabaleta, peru el ñetu es entavia mas tunu.

Comentarios

Unknown ha dicho que…
Güenas Ismael:

Soi Anhi, el que t'indirguó un email al tentu la traución del Quihoti. T'escrebu aquina la url del mi nuevu Bló, ondi doi espricotéu el mi proyetu duna Güiquipeya n'estremeñu.

http://estrepeya.blogspot.com

I esta otra es la el proyetu'n sí:

http://www.editthis.info/estrepeya

Échali un ohu, pol si quieris ayual.

Noragüena pol tu labutu luengüísticu. Creu que tié un artu nivel (te lo idi un Filólogu). A vel si mos sacas aína una güena gramática estremeña. Yo sedríe'l tu primel compraol.

Un salú.

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ