Lo que deprendin enas escuelas

Mentris pisteaba los viehus cuaelnus, vidi en unu e Luenga un cachinu e fotucópia que tinia pegal en él. Velaila: La difinición que da de palra vurgal es, en gran miia, conotá peyorativaenti, asinánduli el caraiti e luenga que palra el encurtu que pol nu conocel la nolmativa la sacrusanta Real Academia Española, cutainus dellus, palran mal, literalmenti «cometen muchas incorrecciones».
Deprendin a los dagalis que los sus pairis pol labutal en el campu —sigún da a entendel el debuhu— palran mal i ellus nu ebin enhamás atental contra la RAE prenunciandu cumu ellus prenúncian, pol hampalsi letras u conhugal dalgotru mó los verbus. Lo pol qué nu deprenderán a los dagalinus que angunus los vurgarismus que gasta el castellanu conciin en parti cola horma e prenuncial el estremeñu? Lo pol qué nu les idin que, en efetu, «palante» es vurgarismu, polque en estremeñu es palantri? Lo cúmu es que puen idil que friyó seya del verbu freír castellanu i nu del verbu friyil estremeñu? Probecinus purtuguesis i mosotrus, estremeñus, si las patatas nu mos sal güenas: nu es pola adeiti, sinu polque ellus las «fregem» i mosotrus las «friyimus».
Peru polos duosus sabulugaris que da el testu p’acetal cumu vurgarismus nu quea mu encrareciu que se rifiea al estremeñu. Nu estanti, vayemus al segunderu dellus no me trajun el muebli. Aquina se ve que se gasta el prefetu huerti, gastau, sigún tie estuyau Enrique Pato, pola províncias del Reinu Lión i pol zonas mas orientalis cumu Valladolís u Burgus. Denuevu está mal empreau i sí sedrie vurgarismu idil trajun pol vedi truhun (!). Peru, que vos pahi el «muebli»? Esi rahu el lionés oriental de conselval las vocalis afechás tamién es pal castellanu un vurgarismu. Suerti que nu aigan idiu, ya de pasu, c’aspiral tamién es un vurgarismu i aigan puestu pol sabulugal de vurgarismu angún velsu de Grabiel i Galán u Chamizu!
Esti testu era pretenecienti al cursu de 1.º de E.S.O., agora imus a vel un mapina las luengas palrás en España i los dialeutus que apaici nel libru de Lengua castellana y Literatura que gastan los dagalis en 3.º de E.S.O. esti añu. Cutaus asturianus, cutaus estremeñus, cutaus, aragonesis que palramus en dialeutu castellanu! Vaisus al casullu la gocha ondi pon «dialectos del castellano», cúmu va a sabel un burru lo qué es un caramelu! Nu mos enseñan la verdá el estremeñu, mos l’arrebuhan con guarreras afilmacionis que son vilis i ofensivas pal pensaeru el ciaanu estremeñu e tal maea que mos pahin ciertas i las embuchamus sin arreparal que mos cuelan piedra pol vedi ihu. Si deprendin a los muestrus dagalis que el estremeñu es dialeutu el castellanu —que enverdá lo es del lionés— i idin que el astulionés tamién es dialeutu del castellanu, cúmu van a sabel lo que palramus, si palramus un dialeutu dun dialeutu el castellanu! Endilogu que los deprendin de tali horma que enhamás podrán ni sabel lo que palran ni sabelu aprecial. Si Lopi Pruénciu alevantasi la caeza…!
Peru, lo qué idi el libru esti sobri el «dialecto del castellanu» que es el estremeñu? Veloilu: En estas dos línias i meya se resumi el estremeñu palos dagalis estremeñus: en Badahó andalú, en Cazris afechamientu vocálicu i deminitivu en –ino. El tópicu en Badahó se palra andalú remaneci angañu, añu 2007. Lo demás, un rahu fonéticu —afechamientu— i un rahu morfulóhicu —empreu el sufihu –ino (alogu es que nu pon ni –inu i encima que namás en Cazris!)—. Apontau con lapi arriba, pol si nu se guipa bien, pon «habla de transición». Ya está, nu ai mas ná.

Lo que quiu idil con estus testus es que, pa guipalsi bien lo que precuran deprendel enas escuelas i enos estitutus los dagalis, tolo que nu seya sigún la RAE en el ámbitu ondi s’impón —dichosus purtuguesis— está mal idiu, pol sel un dialeutu el castellanu, encima vurgal. Es umillanti pa tolos estremeñus pagal cola inoráncia de los demás, una inoráncia que mos hadin deprendel endi chiqueninus enas escuelas, c’acontinan enos estitutus, eucaus nu cumu ciaanus estremeñus, sinu cumu burrus cachazús que se tien que hincal de ruillas i besali las manus al fachendosu castellanu. Las abusionis del castellanu mos recueldan a la repoténcia los monarcas asolutus, ehraciaenti, ena Pinínsula vivimus entavia nuna monarquia luengüística.

Comentarios

Anónimo ha dicho que…
yo no pondria bueno, sino muy bueno.
Y la pena es que namás que lo leemos cuatro"corgaus", pero es la puta verdad.

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ