Otru, algotru, sotru: desisti deférencia?

Estas tres parabras tan autás son gastás pa Estremaura i decontinu andan arrebuhás pol nu sabelsi si desisti deferéncia u nu entri toas tres.
El rahu hundamental destus tres télminus es que siempri, inque nu s’espeti ena oración, ependi lesicaenti dun primel elimentu. V. gr.: Ain otras casas grandis en esta calli (hueraparti e las dallí);(Amás del que tengu) ara guiu algotru cochecinu; (Oi ) nu hadi tantu friu cumu al sotru dia endispués de Naviá.
Imus a vel lo qué senifica ca cual i cuándu es que se gastan, ya que sí que sí desistin craras destincionis.

Otru
Otru
(lat. alterum) se gasta cumu un entificativu, lo mesmu que en castellanu u en purtugués, es idil, opusiéndusi a mesmu. V. gr.: Esta es otra canción, nu es la mesma e denantis. Conselva el su sintiu latinu de «unus… alter…» deque sirvi cumu destributivu. V. gr.: Unus manducan arrós i otrus frihonis. Es posibri tamién sustantivalu pol mé el artículu atelminau. V. gr.: Enas otras emisoras d’arrádiu namás que hechan palramentas de fubu.

Algotru
Algotru
(contración de algu(n) otru) tie el mesmu usiu que otru i son entrechambabris. Nu estanti esti usiu es mestel ensestil en que nu es el própiu, es idil, la horma algotru labuta lo mesmu que otru pol analohia. El sintiu primel desti endefiniu es, en efetu, el de angún otru. V. gr.: Ya mos vedremus en algotra ocasión. Tamién se ve crara la su cualiá destributiva, en grau destintu de otru en oracionis cumu: Unus salian a mercal mas pintura, mentris otras habelgaban las paeris i algotrus diban fregandu las pintas. En esta oración algotru es apaiciu al usiu de tertius en «unus… alter…tertius…».

Sotru
El muestrativu sotru (contración de ese + otru) senifica siguienti en estremeñu. Viudas Camarasa nel su idionáriu lo da pa Las Hurdis con el sintiu emprópiu de otro. Se trata nuevamenti duna parabra lionesa, pero que nu tie el valol de contracionis cumu estoutro u aquesoutro. En verdá sotru se gasta namás que pa las referéncias temporalis, atelminandu a los sustantivus menutu, ora, dia, semana, mes i añu, polo que s’enclui mas bien entri los muestrativus. V. gr.: Mos fimus de vacáncias al sotru dia e llovel tantu. En esta oración al sotru dia e llovel tantu equival a al dia siguienti e llovel tantu. Arreparai en que sotru se gasta alantri el sustantivu, enhamás endispués: ena sotra ora nu *ena ora sotra.

Ara que ya quea encrareciu el usiu de ca una destas parabras, asperu que s’esmienci a gastalas con correción i nu desista atorrullamientu ni vacilación en el su empreu.

Comentarios

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ