Vivamus, mea Lesbia!

Catulu (87-54 a. C., sigún la cronulohia e San Herónimu). Esti es unu los puemas mas sonaus de Catulu (Carmina, 5, ed. G. P. Goold, 1983), unu e tantus escrebius a esa aristucrata hucheá Lesbia de la que el hovin veronés queó roneau. Asperu que vos peti la traución.

Vivamus, mea Lesbia, atque amemus,
rumoresque senum severiorum
omnes unius aestimemus assis.
soles occidere et redire possunt:
nobis, cum semel occidit brevis lux,
nox est perpetua una dormienda.
da mi basia mille, deinde centum,
dein mille altera, dein secunda centum,
deinde usque altera mille, deinde centum.
dein, cum milia multa fecerimus,
conturbabimus illa, ne sciamus,
aut nequis malus invidere possit,

cum tantum sciat esse basiorum.


Vivamus, Léfia mia, i amemus
i que los remurmullus los viehus furriñas
nu vargan un duru.
El sol acachalsi i gorvel puei:
musotrus, una ves s’acachi la brevi lus,
una nochi abemus de dormil perpétua.
Dami mil besus, endispués cientus,
dispués otrus mil, dispués algotrus cientus,
endipués de continu otrus mil, endipués cientus.
Dispués, deque muchus milis hagamus,
arrebuhémulus pa nu conocelus musotrus
u nu puel dengún siesu invidialmus

deque saba que los besus eran albondus.

Comentarios

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ