Entradas

Mostrando entradas de octubre, 2007

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ

A partil la semana prósima s'espetará ena aulas i pasillus la Facurtá Filusofia i Letras de Caçris el siguienti testu bilíngüi. Tó seya pol muestral a los filulogus i estuyantis a filulogus la desisténcia el estremeñu. Cuentu con que duri pocu, peru en leyéndulu la henti, argu s'abrá hechu. Veloilu: " El estremeñu es el lionés d’Estremaura , endigual qu’el asturianu lo es d’Astúrias. Sin embalgu, sempri á bistu ciertus regañus nel su afilmaeru. A la escontra, naidi á tiniu pobremas en izil qu’el estremeñu es castellano mal hab lado cuandu quirian izil estremeñu mal palrau . En efeutu, ain quien palran estremeñu, quien palran castellanu estremeñizau i, hueraparti, los que hazin el redículu precurandu palral castellanu almientádulu cumu estremeñu. Asinque, las hazionis emperialistas el palraeru castellanu án condenau, nu sin razón, el mal palraeru que desisti en Estremaura el castellanu. Peru, dendi drentu d’Estremaura, otra parti —menus hazión i menus emperialista, ofiaenti

ABATI AFECHU

Risurta indinanti vel el pocu enterés pola luenga estremeña, peru risurta entavia mas indinanti comprebal que tol ehuerçu hechu pol estremeñu nestus úrtimus 4 añus, de que ve la lus, s'asolana, cai i se puiri. El sueñu, que creiba pol neseziá, espena a poquinu a poquinu. Veu ya con mirá cansina i dehastá qu'el huturu duna Filulohia Estremeña cai ca dia mas lehoti. Estuyal, labutal de continu, envestigal: tó esu pahi el hazieru nu pa los própius estremeñus, sinu pa la luenga en sí. Ain dos bandus d'estremeñus: los que se riyin del estremeñu cumu si huera un chisti u sal a uñas cumu si huesin viu una pantasma i los que án guarreau el estremeñu esmachiliéndulu cumu la luenga la yunta i el arau . Desisti, pol ehrácia u foltuna, un terzel espéci: la de los que cumu yo mos ehorçamus a dia a dia pol dinifical una luenga que de continu alcibi peñuscazus u lo que es piol, el rechazu de los que se cantean i güervin el culu. Empreal el tiempu nel curtivu i estuyu dargu que pahi tan

PAN I VEREA, poesia en neustremeñu

Aluspués de bel escritu tantu en estremeñu, quiu que quei costáncia desa escritura. Sé lo efariciosu que risurta espubrical argu tan ténicu i que la henti pocu diba a valoreal cumu lo es una ortugrafia -ena cuala naidi muestra enterés- i muchu menus testus escritus en neustremeñu. Daí que prifiá dali a lus ena redi i nu en hormatu libru, cola asperáncia de asín chegali a mas púbricu. Esti el chascu el libru puemas Pan i verea. Pan i verea es una seleción el hazi puemas escritus entri los añus 2006 i 2007. Cumu albondas vezis é creticau nesta própia bitácura, arrehuyu e tolo bucólicu i costumbrista p'abraçal una puesia ma s lírica i filusófica, enllena d'ironia i crítica. Quien s'arrochi a leyelmi vedrá que ná tengu que vel con Grabiel i Galán, Chamiçu, Feijóo i toa está carrahilera puetas arcaiçantis. Esta puesia opula sobri el esgalaçu el costumbrismu i el cansinu cantal monutemáticu criandu velsus que, eno tocanti a lo escritu en estremeñu, es una crara volución endi el m