ABATI AFECHU

Risurta indinanti vel el pocu enterés pola luenga estremeña, peru risurta entavia mas indinanti comprebal que tol ehuerçu hechu pol estremeñu nestus úrtimus 4 añus, de que ve la lus, s'asolana, cai i se puiri. El sueñu, que creiba pol neseziá, espena a poquinu a poquinu. Veu ya con mirá cansina i dehastá qu'el huturu duna Filulohia Estremeña cai ca dia mas lehoti. Estuyal, labutal de continu, envestigal: tó esu pahi el hazieru nu pa los própius estremeñus, sinu pa la luenga en sí.
Ain dos bandus d'estremeñus: los que se riyin del estremeñu cumu si huera un chisti u sal a uñas cumu si huesin viu una pantasma i los que án guarreau el estremeñu esmachiliéndulu cumu la luenga la yunta i el arau. Desisti, pol ehrácia u foltuna, un terzel espéci: la de los que cumu yo mos ehorçamus a dia a dia pol dinifical una luenga que de continu alcibi peñuscazus u lo que es piol, el rechazu de los que se cantean i güervin el culu.
Empreal el tiempu nel curtivu i estuyu dargu que pahi tan ensinificanti a los própius falantis, sin esmerecimientus, sin logrus, sin gastaeru es un HUNDIERU: un hundieru pol hundilsi tol tiempu en argu que vos pahi enuti i un hundieru polque es deprimenti sabel que runchal puna luenga que naidi quiri palral abanga, derrenga, acobarda i hundi pol compretu.
Aluspués de bel escrebiu una ortugrafia i el primel libru en neustremeñu tengu la satihación de sel el primeru en hazelu, peru la honda desazón de belu hechu pa ná. Nu desisti argu que mas holli a un paharu que quealsi sin alas, peru si amás de nu volal, ni tan siquiá es escapás de suñil: lo qué le hazi paharu? Es enuti vinilvus con metaforas. Lo tristi es sabel que los únicus que van a leyel estu son prehisaenti los que m'apoyan: a vuhotrus que me leyís nu vos quiu defraudal, peru entendei que endispués de comprebal el desenterés desistenti pol tós sítius, el ehuerçu i la pasión qu'é embrocau nel estuyu i curtivu el estremeñu se desipan u se quean herruhientus i mohosus cumu quean esas dambas dos obras qu'estan pombahu desti artículu.
Unus m'izin de muestral los mis trebahus huera d'Estremaura, qu'asín me hadrán casu. Peru yo el casu lo quiu de los mis paisanus: el estremeñu es pa los estremeñus, nu pa los filulogus foriatus que se pilran polas idiomas agonizantis. Espubrical argu cumu una Ortografía del Extremeño u un puemáriu que naidi va a leyel sedria hueraparti d'imposibri, caru. Seya ahuera u adrentu, es lo mesmu: espubrical esu es imposibri. Peru yo nu quiu vel las mis obras encuaelnás, esu es própiu del que vivi el escrebieru. Yo vos las regalu, polque quiu que deprendais i sintais el estremeñu sin cascárrias. Peru es ófiu que nu está esu drentu las entencionis los estremeñus.
En nu viendu risurtaus, quiziá me retiri el mundu la filulohia estremeña. Peru enantis de retiralmi quearé a los entresaus una gramática cola que puean gastal el estremeñu ellus i ellus i asi con mas voluntá i otimismu logran hazel lo que yo nu sedré escapás: opulal el estremeñu entri los própius estremeñus. Un abraçu. Silénciu.

Comentarios

Eduard Abelenda i Puigvert ha dicho que…
De l'estat actual de la llengua Extremenya jo no en sé més que el que he pogut llegir a internet. Tu, en canvi, ho pots experimentar en la vida real. El que sí que ens queda a tots al mateix temps llunyà i proper és l'estat general de les petites llengües d'Europa i les tendències lingüístiques a nivell mundial.

Els qui defensem les llengües petites hem d'estar atents a aquestes tendències per decidir com hem d'actuar. La globalització pot ser positiva per nosaltres: ara podem fer blogs, arribar a molta gent i comunicar-nos entre nosaltres, que som molts, si comptem a escala mundial. El fet de trobar-nos tots origina una nova tendència lingüística: tots volem aprendre les llengües de tots. A més, això no entra en contradicció amb la difusió de l'anglès, ni amb la difusió de les llengues supraestatals, com el castellà, l'àrab o el xinès.

Si nosaltres ajudem a transmetre la nova sensibilitat als nostres veins i germans, augmentarà l'interès pel plurilingüisme i pel pròpi patrimoni lingüístic. Potser no arribarem a veure-ho en vida, però la nostra força i clarividència és necessària per al futur de les nostres llengües.

Caram, quin discurs més utòpic que m'ha quedat! Però, bromes a part, crec que la cosa podria anar per aquí. Ànim! Potser els Extremenys no et llegiran avui però podrien fer-ho demà. Felicitats pels teus blogs i treballs. Ja et llegiré. Sort!
Anónimo ha dicho que…
¿De ondi sacasti qu'estu ia a sel fácil? A mi me paeci una tarea e titanis, peru e titanis i labutus d'Ercules sabis tu abondu más que yo.
Craru que lso que te leyemus t'apoyamus. ¡Faltarie más! cuenta conel muestru apoyu cuandu de haga farta i conel muestru ombru cuandu tengas que choral. Ánimu

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ