ENDISPUÉS DE REFLESSIONAL

Endispués de bel sintiu i viu tantíssimu guarreu pol parti la comuniá univelsitária, pol parti professoris, dialeutulogus, compañerus la facurtá, cibinautas i tal i mas, unu, que ya s’iba pranteau si de verdá dessisti henti escapás pa eschangal el proyeutu d’arrecuperal el estremeñu cumu quien pol enterria, ave, pol inviya tamién i mu a pesal muestru pol inoráncia recarca los sus ódius embalagaus cumu pa prendelis huegu, lo mesmu qu’antañu hazian colas bruhas, agora lo confilma.

Son tamién, demus grácias, muchus los que án saliu a defendel el estremeñu i la muestra curtura sin avehinu, lo qual mos cumpri i mos prazi albondu, mas que ná, pol sabel que dessisti henti nel sigru XXI escapás de reconocel el estremeñu, cosa que otrus, cumu si se tratassi de reconocel la esfericiá la Tierra, andan hincaus nel pensaeru rehumbrosu de la Santa Mairi España.

Pola mi parti, estuviendu cumu é estau nel estranheru unus diinas, é tiniu tiempu pa cavildal lo hustu i nessezáriu pa izilvus, zérrimos inimigos i valiosos ayuantes, que vo a siguil trebahandu en solitáriu cumu hata el momentu, sempri, essu sí, cola ayua de los collácius colos que é runchau tós estus añus i que sin nesseziá de arrehuntamientu amus siu escapazis de llegal ondi amus llegau, ca qual eicándusi a lo suyu i ca qual bichandu eno que sabi.

Hata el intri, nu vidi ni conocí associación que trebahara dendi unas almiracionis filulóhicas, a lo mas, dialeutolóhicas, polo que acontinaré con el mi trebahu de campu i de casa solu. Lo que hagu nu es pa imponésilu a naidi i muestra dellu es la Güiquipeya, la Ortografía u los parabrerus que tengu paí ena Redi, paque qualisquiá que quia puel consurtal, huendu libri de hazelu u nu. Estoi trabahandu nuna gramática i en un icionáriu, cumu muchus ya sabís, i la única ayua cola que cuentu es cola de los própius estremeñufalantis i con el consehu i ombru dunus poquinus de collácius.

Los meyus comunicación án criau un mundu paralelu, totalmenti tracamundeau i envarbascau, que dispués professoris, alunus i bingardus de divelsas proceéncias s’án eicau a entrepetal sigún les á apaiciu, con tantíssima desgrácia que es pol mé dellus polo que dessisti tantíssima avehinación i es pol mé dellus tamién polo que semus puestus en velgüença. El mi trebahu i el de los otrus compañerus sempri hue dendi la conocéncia i el usiu los meyus enholmáticus: nu amus piiu ayua ni a la Hunta, ni a la Univelsiá, ni a los bancus, namás a los própius estremeñufalantis. Naidi mos á quiriu miral hata que de chopetón mos sacan enos papelis cumu pressonahis duna pinicla céncia fición escapazis de crial idiomas i estaus. Endispués, passamus a sel terroristas, monus de circu, inorantis, dinamitaoris, entrincaoris i otras pelras astilu pátiu escuela colo que gozarun los meyus i enos qualis se dileitarun muchus pola Redi. Una vezi qu’el humu se disipó, apaicin destintas pressonas con parabrerus i escomiençan a tracamundeal télminus de mó i maea qu’el estremeñu agora es herga i preteneci al estremeñu tolas parabras mal prenunciás el castellanu, astilu cocholate i cosinas destas que nu hazin mas que guarreal entavia mas la ya de pol sí trestumbá entiá el estremeñu.

El estremeñu á consiguiu fama, estamus dalcuerdu, peru mala, destirantá polos levantihus i achapaçá pola inoráncia. Pol essu nu quiu holmal parti mas dessus enreus i tracalamandanas, anque si ei de dal la cara, la daré, peru dendi agora, acontinaré trebahandu pol estremeñu en solitáriu i quandu llegui el momentu d’encrarecel las cosas aí estaré pa encrarecelas en supiendu qu’assina sedrá, peru que nu me vengan pa endispuesinu tracamundeal la verdá i sel groheau. Quandu tenga que palral sedrá alantri de pressonas, nu de galleretas. Marru miu hue el cabeceal i consintil tan de liheru!

Nu quiu atihus ni ataerus pol andal endretu de grupu dengunu, sempri é huncionau pol solitáriu i nu é tiniu pol qué piil en tós estus añus apillius ni nombri a naidi ni ellus a mi tapocu. Si es verdá que la unión hazi la huerça, asperu que la unión seya colos que comparta mesmu caminu, nu colos que luzin sin bombillas. Enhamás nunca s’á conociu que pol arrecuperal una luenga se huera montau tantu hotril ni tanta ciripanda. Son muchus los que lo ven cumu si hueramus a arrecuperal a un animal abati estintu i qu’el bichu huera prehudicial pal meyu ambienti. Peru si bien las luengas son seris vivus, a naidi prehudica palralas. Quien nu quia vel estu, pol favol, que cúdii lo que izi i nu embilmi el trebahu los demás a bassi de chinatazus. Quien quia empataratal, que s’aprepari bien los ergumentus pa nu queal en velgüença cumu llevan muchus hiziendu hata agora.
Telminu ya. Namás izil que, eno tocanti a la mi labol, siguirá huendu cumu hata agora de colabutación colos collácius i en solitáriu, sin enhuleralmi ni ahuntalmi con otrus que nu quian sentalsi a debatil i palramental el huturu i usiu el estremeñu.

Comentarios

Anónimo ha dicho que…
Suena a despeia i mos hazis falta. Salil enus meyus creu que ya sabias que iba s sel pa mal, peru las lucis no s'escondin debahu delas mesas (no recuerdu mu bien comu era la cita). Estu tieni que pasal, peru suena comu que te quieris dil o que mos rechaças.
José Luis Urbano Orgaz ha dicho que…
Fraili sabis que cuandu el estremeñu "sali a la lús" ai henti pa tó, henti a favol, en contra.... los diárius tiinin las sus opinionis, la telivisión, el arrádiu... peru piensa una cosa: Pol quién hazemus estu? Polos diárius? Polos pacensis qu'izin que nu án oyiu palral asina ena su via? u polos estremeñupalrantis pa que conservin la su palra?. Inque milenta bitácuras, milenta perióicus, milenta filúlogus.... igan qu'el estremeñu nu desisti i tal, ebemus acontinal runchandu: pola páhina d'el Tornu ena que se apoyaba el proyeutu la Güiquipeya, pola páhina e Cillerus (creu) ena que siguierun tol tema del estremeñu, pol foru moteru nel que sin pobrema dengunu unu contestaba a un catalán ihenduli que en Estremaura tamién se palra asina, pol foru d'otru puebru estremeñupalranti (nu m'alcuerdu cual) nel que se izia que mos empuntarian el su vocabuláriu, i tantus otrus que mos án dau el su apoyu.

En cuantu a la fama qu'el estremeñu á ganau... nu te creas tú que á siu tan mala (nu á siu tó tan malu chacho, ai henti en contra, henti a favol... peru nu tó es tan malu ombri... que ai artículus meyu decentis).

Salús!
Anónimo ha dicho que…
Halimiqui taquete malacata comu estriti. Ea, yo también hablo mangurrino.
Anónimo ha dicho que…
Jjjalaparrajjass loss porrojjoss en el pesscajjarro con lass trajjorrillass, como loss jjjirrotitoss de losss bollicadosss de Bilbado. (prenúncissi dexagerandu las jjotasss y las essissss trabantis y finalis)

Ali, yo tamién sé palral castillanu. Que tos sabbemus sé puerilis, tú nu eris el únicu, pa essu jadi farta pocu.

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ