Entradas

Mostrando entradas de marzo, 2009

Antroponímia en estremeñu

Anque paiça mentira, no muchu hás, la genti no se llamaba Johny ni Maite ni Charlie ni Vanessa ni Jessica sino Lutéria , Juan , Calru u Jesula . Teniamus nombris gelmánicus, semíticus, griegus i romanus, pero paici que agora llamalsi Todoru u Colasa es pocu menus que llamalsi Pringuizorra! Los nombris pressona en estremeñu mas tradicionalis son griegus u romanus u gelmánicus u bíblicus i a naidi l’achopaçaba el hechu de mental a alguin pol Felicita u Isiru . Estus nombris tan pulius enas luengas d’origin comu Lutéria “libertá” u Meregildu “guerreru” se están perdiendu. La huerça los nombris própius en estremeñu se caraiterizan pol un prohundu cámbiu fonéticu dende el original. La prencipal caraiterística es la perda la primel sílaba la parabra (aféresi), comu aconteci de continu n’asturianu. —De A- : Délia, Gapitu, Nastásiu, Polóniu, Tanásiu. —De E -: Cequiel ~ Ciquiel, Duvigi, Lías, Lutéria, Lutériu, Emerenciana, Míliu, Mília, Milianu, Miliana, Mitériu, Pifániu. —De I-: Gíni

Valdelacarçá en frol

La raís *kan(p)- en estremeñu

Unu no se toma cuenta de la antigüeá duna luenga hata que no s’enlia a avrigüal los escurus orígin las palabras mas ralas que tien. Esta tardi andaba cona parabra cambullil “espilongueal, columbial”. Se me vinu a la maginación otra parabra con senificau comparanti: cambaleal . Dambas a dos parabras tien sufijus, no ralus en estremeñu -ull- i - al -, presentis en parabras comu gaçaparullu, garabullu, mermullu, curralal, vortalailla u acarcalal de los que m’acuparé notrus endirguis. Es mu siguru qu’esta raís seya prerromana, ampriamenti esperria polos certas nel Ponienti peninsulal. Landeandu enas supuestas raizis induropeas, tan produtivas ellas namás que con tres letrinas, vidi una que curiosamenti senifica “dobral, abangal, daleal” que es velequí: *kan(p) -. Parabras en luengas induropeas lo demuestran: gr. κάμπη “curva”, κάμπτειν “abangal, dobral”; lat. campsare “dobral”; cast. combar . En estremeñu dessistin angunas parabras que compartin esta mesma raís, pol ejempru: —camba

La dos grandis obras lessicográficas inéditas

Paicin palraurias pero no lo son. Mas que palraurias própias que holman los mitus es una tragédia. Abemus dos tesorus lessicográficus en estremeñu que entavia están sin pubricaeru. El primel dellus es el Diccionario Serradillano , obra el maestru José María Real Antón, frutu de muchus añus coleción i estuyu las parabrinas la su localiá natal. L’obra tien unus 35.000 télminus i enclui estuyus lingüísticus i testus dialeutalis i puéticus. Alogu está el proverbial dicionáriu que Pablo Gonzálvez lleva añus laboreandu. Quien lo vidun din sel menumental. Pi cómu es possibri qu'estus tesorus léssicus no andin enas librerias i enas bibliotecas? Anque paiça mentira el mistériu es mu simpri: naidi quiel espubricalus. Lo mesmu que l’aconteció a Antonio Garrido cona tradución d' El Prencipinu i a otrus tantus que quierin espubrical en estremeñu, se ven literalmenti negrus paque el frutu de tantas oras trebaju i eicación se vea ena calli. Las eitorialis dan un polcentagi mu bajirrininu pa

El elimentu "cala-" en estremeñu

Imagen
Trebajandu nel dicionáriu me tomé cuenta de la preséncia dun elimentu con que escomençaban várias parabras en estremeñu i que curiosamenti guardaban un pahiu semánticu. Esti elimentu, que bien puei arreparalsi nél comu compositivu, es velequí cala- . Una las raizis mas antiguas qu’abemus es la bicha induropea *k j er-/*k j r- “cuernu, cabeça, cimera”, mu produtiva enas luengas antíguas i tamién presentera enas muelnas. Veleí el sáscritu śíras- “cabeça”, el griegu antíguu κέρας “cuernu”, κάρα “cabeça, cara”, κράνιον “crániu”, el latín cerēbrum “celebru” u cŏrnū u mesmu n’ingrés horn “cuernu” u nel galés corn “cuernu”. Alogu puemus entral en derivaus dessa raís comu ciervu, cierval, cervécia, cervís, cervical, cara , u Cambroncinu . Ciervu el bestiáriu meyeval Pero andi mas presentera está la raís induropea i que á produciu angunas parabrinas en estremeñu es tras la holma cala- < *cara -. Esti elimentu á esprimentau un landacismu, cosa no rala en estremeñu. En efetu esti eliment