La dos grandis obras lessicográficas inéditas

Paicin palraurias pero no lo son. Mas que palraurias própias que holman los mitus es una tragédia. Abemus dos tesorus lessicográficus en estremeñu que entavia están sin pubricaeru. El primel dellus es el Diccionario Serradillano, obra el maestru José María Real Antón, frutu de muchus añus coleción i estuyu las parabrinas la su localiá natal. L’obra tien unus 35.000 télminus i enclui estuyus lingüísticus i testus dialeutalis i puéticus.
Alogu está el proverbial dicionáriu que Pablo Gonzálvez lleva añus laboreandu. Quien lo vidun din sel menumental.
Pi cómu es possibri qu'estus tesorus léssicus no andin enas librerias i enas bibliotecas? Anque paiça mentira el mistériu es mu simpri: naidi quiel espubricalus. Lo mesmu que l’aconteció a Antonio Garrido cona tradución d'El Prencipinu i a otrus tantus que quierin espubrical en estremeñu, se ven literalmenti negrus paque el frutu de tantas oras trebaju i eicación se vea ena calli. Las eitorialis dan un polcentagi mu bajirrininu pal autol, assinque la huerça dellus se desaculan, viendu el riesgu de desperralsi. Quantu mas estas obras tan veluminosas. Dende aquí pegu el hipiu a las eitoras, prencipalmenti a las regionalis, que cúdiin pol trebaju desta genti i valorin la su obra comu un enolmi bien pa la curtura estremeña. Resurta indinanti tenel que dilsi ahuera paque s’enteressin una mijinina tan siquiá pol esti tipu obras, polque aquí abemus la mala folla de no consiguil un ménimu sostribu pol parti las casas regionalis.
A los autoris (que duu muchu que escreban i envestiguin pol lucru) les igu que se piensin en degitalizal los sus librus i ponelus ena Redi, pos de juru tendrán mayol acogia i albarcaria un númiru letoris i usuárius mas grandi.
I esta es la estória las obras en estremeñu u sobri el estremeñu daquellus que no semus dialeutólogus titulaus.

Comentarios

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ