La raís *kan(p)- en estremeñu

Unu no se toma cuenta de la antigüeá duna luenga hata que no s’enlia a avrigüal los escurus orígin las palabras mas ralas que tien. Esta tardi andaba cona parabra cambullil “espilongueal, columbial”. Se me vinu a la maginación otra parabra con senificau comparanti: cambaleal. Dambas a dos parabras tien sufijus, no ralus en estremeñu -ull- i -al-, presentis en parabras comu gaçaparullu, garabullu, mermullu, curralal, vortalailla u acarcalal de los que m’acuparé notrus endirguis. Es mu siguru qu’esta raís seya prerromana, ampriamenti esperria polos certas nel Ponienti peninsulal.

Landeandu enas supuestas raizis induropeas, tan produtivas ellas namás que con tres letrinas, vidi una que curiosamenti senifica “dobral, abangal, daleal” que es velequí: *kan(p)-. Parabras en luengas induropeas lo demuestran: gr. κάμπη “curva”, κάμπτειν “abangal, dobral”; lat. campsare “dobral”; cast. combar.

En estremeñu dessistin angunas parabras que compartin esta mesma raís, pol ejempru:
—camba “garganta el arau”. Es una parabra antigüíssima, de juru certa. Está presenti nel domiñu lionés i ogañu assina se mantién, con el grupu mb sin reduzil. Derivá es la parabra cambizu “mancera el trillu”. Un derivau tamién agráriu es el télminu canga u ganga “yuga, yugu las caballerias”, proceenti dun supuestu *cambĭcam.
—cambalachi “mal entrichambu, trocu lucrativu”. Parabra tamién dessistenti en castellano (cambalache), tamién con alargaeru -al- i con el sufiju -ach- despetivu.
cambaleal “dalealsi dun sítiu a otru”. Esti verbu tien la raís alargá pol mé los sufijus -al- i el reiterativu -e-: camb-al-e-al. Es un verbu mu destendiu pol Estremaura, d’usu freqüenti. Dessisti amás el deverbativu cambaleu.
—cambial “chambal”. Parabra d’origin galurromanu, cambiāre, tardia, que arrehizu al natural mutare i qu’es el que trunfa enas luengas romancis ocientalis: fr. changer, cast. cambiar, port. cambiar, ast. cambiar, cat. canviar. Dessisti en estremeñu los derivaus cambeal (con sufijo reiterativu) i entricambial, hueraparti los correspondientis deverbativus cámbiu, cambeu, entricámbiu, cambista, cambiabri, entricambiabri, ec.
chambal “cambial; changal”. Parabra tamién antígua, qu’á esprimentau una palatalización el son k- enicial, comu aconteci nel francés. Esa palatalización puei tenel divelsus motivus, el mas pausibri es que huera parabra entricruzá con changal de la raíz *zang-. Otra espricación puyera sel empréstami el francés “changer” dende el meyevu, algu difici pa demuestralu. Con el sintiu de cambial dessisti el compuestu entrichambal, amás de los denominativus chambu i entrichambu.
—cambullil “columbial, escolombrigal”. Holmá cona raís camb- mas el sufiju -ull-. Una de las tantas holmas de izil “columbialsi” en estremeñu.
—comba “cuerda sartal”. El juegu i la cuerda mesma es la comba, ara, nel sintiu de “curva”, se prefieri “abangau, abangaura” del verbu abangal de mayol usiu que combal. Tamién tien esta raís, pero con vocal o.
—gambullu “hondigón, hondoná”: tien la mesma raís, con sonorización la primel oclusiva el cámbiu mp > mb freqüenti. Amás cuenta con el sufiju -ull-.
La huerça destas parabras hizu qu’otras qu’escomiençan pola seqüencia cam- troquin la su holma a camb-: assina abemus cambión, cambaleón, escambullil.
Asperu dil hiziendu nuevas hallauras astilu destas sigún vo trebajandu nel dicionáriu. El haci léssicu el estremeñu convién que seya estuyau nestus espetus i menus en afijal una parabra a un puebru u paralsi en pelillerias el prenunciaeru dunus sítius i otrus, huendu las mesmas parabras, tarea que les queu a los dialeutólogus.

Comentarios

Oppedens ha dicho que…
Chambal es cambial namás qu'en ciertus contestus comercialis. El sustantivu es "chamba" (en cast. "trueque" u "negocio") y se usa igual qu'el sustantivu "changa" castillanu que viini nel DRAE del mesmu senificáu, que sigún el DRAE es d'origin galaicupurtugués. A menú chamba en estremeñu tamién tíni el senificáu de "mucha suerti" compartíu con el castillanu.

¿Pi de verdá que dexisti la parabra "entrechambal"?¿Pándi está decumentá? Tengu que vellu pa creellu.

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ