Entradas

Mostrando entradas de mayo, 2009

Parabras que senifican "vel"

El caraiti i el pensamientu los ombris tien el mijol refreju enas parabras la su própia luenga. Ain campus enos que el léssicu se estronchona i, gastandu de tolos reculsus gramaticalis i lessicalis, se encasulla i pinga de matizis. Unu destus chascus son los verba percipiendi , andi unus sintius cuentan con un léssicu mas deferenciau qu’otrus. El mas emportanti es la vista i es un sintiu en que la huerça las luengas tien un haci verbus con el senificau básicu de “vel” pero con destintus sintius. Acontinación, vo a esponel los prencipalis verbus de “vel” que dessistin en estremeñu. · Vel : “pelcebil cona vista algu”. Es el verbu genéricu pa la vista, sin apeninas marca. Provién duna antígua holma veer i ésta del latín uidēre . En estremeñu es inregulal, juegandu con dos raizis i várius alomorfus. Derivaus desti verbu son entrivel “vel con emparchi algu” i prevel “vel enantis, con antelación”. · Miral : “derigil la vista a algu”. S’opón al anteriol verbu en que esti ti