Entradas

Mostrando entradas de enero, 2011

La luenga en Estremaura

Imagen
Mas vídius d'estus son mestel, que defendan amás del estremeñu el restu de lénguas que quean acarvás i repunteás a pocu a pocu polas lénguas mayoritárias. Noragüena al criaol!

Dichos y diretes

Imagen
Acabu de topal esti vídiu que pareci sel el pilotu duna sérii audiovisual pretenecienti al pograma El zurrón de Cáceres en tu mano , del colectivu Cáceres en tu mano . Esperemus vél mas endilgus a tentu las muestras parabras en boca muestrus agüelus!

A tentu de la 2a Assamblea

Ayel pola tardi Bienveniu i yo asperavamus a la puerta del Centru Vezinal a que llegaran los assestentis. Hazia un friu curiosu i acabavamus de venil de jechal fotocópias del Ordin del dia i de las Actas de la primel assamblea. Al ratitinu escomencipiarun a aportal la huerça de los que acuyerun el otru viagi i tamien otras caras nuevas. Encetémus la reunion ena que presenté los dos temas del dia. El primeru d'ellus era la criacion dun Órganu que valiera pa dil enfuncionandu i trebajandu dende ya. El segundu tema era el destraci del caraiti que diva a tenel el Encuentru el Estremeñu i la su Cultura , adiá-lo i assitiá-lo. A tentu del Órganu, los assestentis dierun la su opinion a tentu el caraiti i organizacion del Órganu, que se entangó de horma provisional entre que se hazia el Encuentru. Quearun mas o menus crarus los ojetivus i que diva a avel tres comissionis endependientis i conprementárias, una pa la léngua, otra pa la cultura i otra pa la literatura, enque entavia quea por

Cámbiu d'ora Assamblea

A los que vaiga a assestil a l'Assamblea del Viernis 21: Á bistu un cámbiu d'oráriu. L'ora en que encetemus l'Assamblea es a las 18:00 oras . Amus retrasau una orina el enpieci paque mos rehunda mas la tardi i los que tengan que dil-se enantis puean assestil a la mayol parti l'Assamblea. Descurpai las moléstias.

2a assamblea pal huturu del estremeñu

Imagen
El próssimu Viernis, dia 21 Jeneru, avemus una nueva assamblea pa descutil a tentu el huturu el estremeñu i vél si hazemus viabris angunas de las propuestas palrás en primel assamblea. Aquellus que no aigan piu assestil a la primera, puein venil a esta segunda i participal, lo mesmu que tol que quiera colavoral o ascuchal. DIA: 21 Jeneru 2011. ORA: 18:00 oras SÍTIU: Centru Vezinal de la Madrila, c/ Abilio Rodríguez Rosillo, Caçris.

Vergonçosu

Acabu de queal-me espasmau viendu el Canal Extremadura con una notícia que án jechau vai un ratinu. A lo vistu, en el Senau án repuchau -i creu que essi es el términu essatu- la propuesta los gallegus (atencion, los gallegus, que los própius estremeñus no izin ná) de que se reconociera el portugués en Olivença i la fala en el Val de Xálima en el estatutu que aprevarun ena Assamblea d'Estremaura i que ya, por tercel ves, dan el vistu güenu en el Senau. Aquina unus endilguis d'esta mañana que palran a tentu d'ellu: http://www.lacronicabadajoz.com/noticias/noticia.asp?pkid=62831 http://www.radiointerior.es/index.php?op=noticia&id=18342 http://www.elperiodicoextremadura.com/noticias/noticia.asp?pkid=555077&page=4 Resulta vergonçosu el tratu que le dan a estas dos lénguas en Estremaura, lo primeru, i lo segundu en essa España prural de la que tantu galrean paí, produtu tó ellu de los prejuícius i de la inoráncia. Si estu es lo que opinan del portugués i de la fala, qué n

Mas parabras

Vos acabu de ponel un endilgui con otra carrefilera parabras de paquí en Las Vegas Bajas. Ain parabrinas tan curiosas comu bamburral , d'origin portugués, jarapil , liebrazo o sentón . Mu poliu el sentiu la parabra jechura conparanti al castellanu "silueta" referiu a una pressona o el verbu avalé-se . Pola su enportáncia gramatical asseñalu la parabra griesca , con ditongu, lo mesmitu que en el asturianu d'ogañu, la vos lomba con grupu -mb- conselvau, los verbus factitivus en -eal comu norteá i baqueteá i el reiterativu llovisqueá . Tamien despuntan las terminacionis -iu i -iju en guisío i guisijo . Toas ellas muestras de que el estremeñu al norti de Guadiana es el mesmu que el que cista al riu Taju o a Alagón.

Zahorilis

Tenemus que barrungal mitus criaus que mos están chapurrandu la muestra cultura populal, ijiendu que los estremeñus semus unus incultus. Essa es la herramienta prencipal que tien los puebrus pa barbeal a otrus, la criacion de mitus. El mitu de que los estremeñus no hablamus bien, de que semus engurrius i inorantis. Se crein que enbrocandu essas ideas enas muestras cabeças por tantu tiempu acabaremus p or achical-mos i cabeceal a tó. Alogu agarramus i dimus esbandangandu otrus mitus comu que en Estremaura namás se habla castellanu, que en ca puebru se bicha duna horma destinta, de que el estremeñu essu es de mu patrás i está muertu, de que los agüelus no sabian hablal, que eran unus calamandruñus... Pero lo ciertu que ellus i ellus s'entiendin en aquellu que hablan i en cómu se portan. Essu me lo deprendierun mis própius agüelus con umildá i sin fachenda. Mesmu ayel hallé que paquí, en prenu sigru XXI, entovia quean zahorilis, cosa que quea mu largu de los aderezus que les pon la m