Mas léssicu de Las Vegas Bajas

Vos acabu de ponel un endilgui con una nueva retahila parabras estremeñas Las Vegas Bajas.

Asseñalu las parabras nublo, reliquia, repiola, soto i tracamandanga. Las parabras nublo i reliquia son lindus latinismus proceentis de nubilum i reliquia al respetivi. Eno tocanti a repiola, tien la mesma raís que repion i repial, es izil la de pie (repedare), pero con el sufiju deminutivu -ol-. La parabra sotu, ya atestigá en Santos Cocos, quiciá venga del latín subtus por sel el sotu el que aparenta una cosa i por baju cabilda otra. El conpuestu tracamandanga, cuyu primel elimentu es trk| , mesma raís que la de trocal, trocu, truequi, endica la estória que se cuenta pa enlial i engatusal al qu'escucha.


Pola su morfologia avemus apresioná, allegá, esperezá-se, rezamiento, porraceá, roceá, saliera i saliero.

Pol sentiu, las parabras mas curiosas son atontecío, candanga, suponé, güevón, morgañera i saltaero. Atontecia se quea la pressona que sal enboecia i enfuscá d'angún lugal o esperéncia. La parabra candanga, de la raís kamb| asseñala al dineru que manujea alguien. El verbu suponel recada entre los sus sentius el mas antíguu, el original, que es el de "sustituil", comu gastavan los antíguus romanus. Poemus izil que el estremeñu, la fala i el portugués a lo largu del passau sigru i d'esti án siu supuestus pol castellanu, perdiendu assín el muestru ricu léssicu. El aljetivu güevón, hallaura del amigu Juanín, en preguntandu en casa me dijun que era, palrandu de los ojus, quandu son saltonis. Quien gasta d'ojus güevonis es por tené-los saltonis. Enllenu de matizis está la parabra morgañera, que asseñala al estau agalbanau i de mogón produziu polas demuacionis tiempu. Quandu acuin los nublus tormenta i l'amósfera se pon pesá i rala izimus que mos entra una morgañera. Del saltaeru, namás izil que es aquellu cono que se salta, que en castellanu izin comba i mosotrus aquí cuerda o saltaeru.

Poeis vél las parabras i las sus definicionis achuchandu aquí.

Comentarios

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ