Torrojoncillu

Ayel pola tardi hui a hazé-le una vesita a mi amiga Sima, al su lugal. Endespues de merendillal i palral a tentu de trabaju, la zagala m'anduvu enseñandu Torrojoncillu, que de tolos puebrus que ei vistu es el mas revessinu. Las callis conas regateras al meyu (pocas con el verdín ya) están en barrera la huerça d'ellas. No sabi unu ándi va a dil a paral de que regüelvi la esquina o subi una calli en prunu: l'orientacion s'enbarulla, al cabu de tres callis dejas de norteal-te i acabas destinau.


Ermita de San Sebastian, la mas antígua el lugal.
Antañu esta ermita andava arroeá dun arreati que cudiava un vezinu que vivia en frenti la própia ermita. A la puerta, está el reondel andi hazin lumbris.


El ayuntamientu

Los paredonis


Arroyu Monrobel


Represa de Monrobel

La zona que se vé dende la carretera a Ciarrodrigu, direcion Cória, está enllena d'antíguus corralis i casas ganaeras desperdigás a dambus dos laus la cañá que passa por Torrojoncillu. Es una vista bucólica que recuerda la enportáncia ganaera desta parti estremeña. Por baju d'estus restus que llaman los lugareñus "los paredonis" corri el regachu Monrobel entre canchus. Cona postura, enas represas i charquinas que hazi, se barrunta el gurrapeu de ranas i la queá de los pájarus.


Las Broncas
No es recomendabli entral-se en cochi, pos lo mas seguru es que s'acabi entallau entre dos casas: mejol dil a peóncia i perdel-se polas sus callejas i praçuelas, arreparandu enas pieras andi hazin las lumbris ena Encamisá, enos sinus la su cacharreria local i ena hechura de casas i callis. Muchas de las casas conselvan entovia las argollas d'atal las cavallerias i la horma inregulal de los sus primerus tiempus.

Ermita de San Antóniu


Café con nombri en estremeñu "El obraol".

En destintus sítius el lugal es capás de vél-se la estrella Daví, que formi me anduvu espricandu mi amiga, está presenti ena cacharreria tradicional torrojoncillana. Unu de los sítius andi se vé es enos cristalis de la taverna del retratu.

Muchas grácias a Sima i a su mairi polos endilguis i por enseñal-me Torrojoncillu i assín, de passu, por premitil que vosotrus tamien conoçais esti lugal tan repuliu, esbarizosu i amabli.



Comentarios

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ