Oi ei estau a Serrailla, puerta a Momfragüi. En esti puebru ai concéncia de palral estremeñu, que los vezinus llaman serraillanu. A los zagalinus dende la guarderia lo deprendin, enque alogu enas escuelas se va "corrigiendu", rompiendu la continacion generacional. Comu aconteci en Garrovillas, la genti es bilíngüi. A la genti folastera se derigin en castellanu, pero de que les das contiestas en estremeñu te muan la idioma.

Viniendu dende Las Casas de Millán, diendu por baju la sierra se vei un paisagi que hazi que la maginacion avanti entre las hesas que s'esparraman al sul los montis. Enque la carreterina es estrechina i tien angunus hochis, mereci la pena dil por aí a Serrailla, namás pa respiral los goloris la hesa.

Quantis que llegué a Serrailla, m'endilgarun pa un parquinu que llaman Los Pininus pa poel palral cona concejala. Pos vé í que essi es el letreru duna calli dal lau.

Estuvimus de carava con una mujerina que s'acercava a mercal el pan. Quandu unu sienti el estremeñu tan réziu, conos sus sonis originalis i bien entonau una alegria bandea el cuerpu i lo çocotrea. Con esta mujel quean requeteconfirmás la liaison sistemática de -s, las -s- sonora, la -b- oclussiva i la v. Alú subimus pal hogal el pensionista a palral con tiu Míliu Copeti del campu i de la via. Con él oyimus la palatalizacion los pronombris tras el verbu, que gastó palrandu del ganau.

Endespues de la entrevista, Míliu me endilgó pa la panaeria "La Tahona" d'Eduardu Gomi, por sel él entendiu en leyendas i cosas de Serrailla, sigún me diju el viejinu. Agarré i busqué la panaeria, pero Eduardu no andava pallí, pero tuvi la suerti de poel palral con él por teléfonu, a lo primeru meyu en castellanu, pero al ratinu mos enreamus a hablal en estremeñu.

Fosis hallaus en Serrailla, espuestus ena panaeria.

Por conciéncias de la via, me topé allí con una compañera del trabaju, que estava a mercal i viendu las pieras d'estañu i los fosis.

Cartel en estremeñu puestu ena mesma panaeria.

Robertu i Alfredu, trabajaoris allí.
El ermanu d'Eduardu me entriegó el libru Serradilla, Crónica en blanco y negro, lo qual se lo agraeçu dende aquí tamien al utol. Quién diva a dal qu'estava allí trabajandu el ombritu que izia aquellu de "hazi muchu á" enos vídius que pusun ena Redi sobre el dia la Habla Serraillana? Pos anduvimus un ratinu no maleju caraveandu a tentu del estremeñu i en estremeñu. Ai que tenel siempri ena cabeça que la mejol horma de defendel una idioma es gastandu-lo.

Agateava el Sol caldeandu mas de lo normal pa la fecha ena que estamus i era ya la meyudia, pero essu no mos pia quital de cogel la morralina i vesital el lugal mas despacinu.

Elésia de l'Assuncion


Estautas ena fachá el Conventu del Santu Cristu

Huenti Nueva
De la Huenti Nueva arranca el caminu el Ranchu que subi pa la sierra. Enque hazia calol, no me pui resestil a tiral parriba i guipeal las yervas, las froris i los montis aquellus.



Frol de la jara



Varas de San José afrorecias

Vistas pa Momfragüi dende arriba de tó.

Esta es la primel parti del reportagi, la segunda sedrá d'otru puebrinu mu arrescondiu que vesité sigún venia pa Caçris i que de juru vos gusta.

Comentarios

Huliu ha dicho que…
Esi es mi pueblu

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ