Ressolucion de la Comission de Léngua
La junta la hizimus en Caçris i hue pa vél cómu representamus en estremeñu el sistema medieval conselvau pa Cória, Sierra de Gata, vegas de Taju, El Rebollal, Mairoñera, Çorita, etc. (tamien presenti ena fala) i aterminémus vé-lo equí estu:
- Que /θ/ en estremeñu se ponga con c + e, i i ç + a, o, u: cerillu, cientu, çachu, poçoña, moçu.
- Que /ð/ en estremeñu se escreva siempri con z: estenazas, azetuna, izil, zorru, pozu.
- Que /s/ en estremeñu se ponga con s en posicion enicial i detrás de consonanti (servil, cansau) i ss en posicion entrevocálica (massa, passal).
- Que /z/ en estremeñu se escreva siempri con s entre vocalis (casa, misa, golosu) i enas liaisons (los ojus, imus a cantal).
- Que /b/ en estremeñu se escreva con b en posicion enicial i delantri de r o l (borregu, possibli, cabra, abril) i bb en posicion entrevocálica (cabbeça, abbortal, abbonal) quandu sueni oclussivu i b si es fricativu (libertosu, barbechu).
- Que /β/ en estremeñu se escreva siempri con v: veterináriu, vendel, amava.
Se vidu bien que se quearan tós estus fonemas asseñalaus en el escrevieru del estremeñu estanda de la horma que vos ei puestu. El pobrema de /b/ i /β/ es que namás se conselva, que aigamus atestigau, en Serrailla i Garrovillas. En el ordin del dia tamien rezava el tema del fonema /h/, pero no mos vagó pa tantu, assinque quea pendienti pa una próssima junta de la Comission.
Esta es la primel decision consensuá en grupu a tentu del escrevieru del estremeñu endespues de estudial várias propuestas hechas por miembrus i colavoraoris que van unas semaninas están acolocás ena bitácora del Órganu. Es un primel passu pa la unificacion.
Comentarios
de una manera más concienzuda y considerando más opiniones en toda Extremadura. Un saludo