Santibañi el Altu

Ayel-tardi anduvi a vél el puebrinu de Santibañi el Altu, al norti del Borbollón, por baju de Torri. Queé el cochi en una praçuela a la entrá del lugal i cona escusa de preguntal por associacionis i tamborilerus m'enlié a palral conos vezinus. Palrémus de Los Santitus, las capeas, la trilla, las jergas de bálagu, las copras que vendian en priegus, los bastardus, los chicorçus i los sahurdonis... por mé de Leopoldu i los sus vezinus que estavan a tomal el frescu al renti el castillu mantuvimus una güena carava, llenas de acuerdus i casus.
El estremeñu se conselva mu bien entre la genti mayol: rasgus comus los enperfetus parossítonus i léssicu mu repuliu comu duspues, pendíndia, desgallal o abruzal-si charpican las caravas de los paisanus.
Aluspues de la palraera, anduvi a echal unas retratauras al puebru, paque veais tamien los morumentus i paissagis de Santibañi.











Comentarios

TXEBE ha dicho que…
Hi están anguna vés, y es un pueblu mú políu. Vali la pena jadel una vesita.

Y si encima entovía se conserva la lengua, muchu mejol.

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ