Entradas

Mostrando entradas de junio, 2011

Castru de Pescueça

Imagen
El puebrinu de Pescueça se halla entre Cachorrilla i Portagi, por baju d'Alagón. A muchus les sonará por mó del Festivalino. Pero pa los de paquí cerca, pa las hesas i cotorrus d'esta parti del riu, cuentan leyendas de ombris-lobu i curiosas tradicionis comu la matança dun machu pa la boa. En un cotorrinu que dizin Viroti crein que se halla la tumba de Viriatu i no es d'estrañal que aigan costumbris assina tuviendu pobramientus celtíberus tan cerquina. L'otra tardi ajorrémus de Cória tres compañerus i un amigu a vesital el cotorru andi pareci que antañu uvu un castru. Puenti i torri de molinu Diendu por camininus con paeris de güena hechura, al norti de Pescueça, se llega a los molinus. Allí la caja del riu se halla entre suavis cuestus i cotorrus i charpicau en ves en quandu polos torreonis de los viejus molinus, ogañu farrungaus. Regachu que desenboca en Alagón. A la derecha se puei vél los restus dun antíguu aliviaeru Fragüinis i regachus que nacin de los maniantalis

El Gascu

Imagen
Ayel mañana anduvi en El Gascu, unu de los puebrus mas arremetius de Las Hurdis. No pueu por menus que ponel-vus unas retratauras paque vos echeis una idea del paraisu que tenemus en Estremaura. No ain parabras en estremeñu ni el léngua denguna escapás de descrevil aquellus montis con sus fragüinis, los bancalis, los güertus, los chicorçus, las casas de piçarra... Mesmu los ojus quandu lo vein, la cabeça s'agruma, el sentimientu s'atorrulla i quea unu talmenti clissau. Valli de Malvelliu dende La Meancera Chorrera de La Meancera Calli tradicional d'El Gascu A la regüelta d'El Gascu, paragi conos bancalis en vera el riu Majá farrungá ena laera duna montaña colandu El Gascu Ermita del Cristu, por cima del lugal El Gascu dende la Ermita El estremeñu de allí no es tan cerrau, sino que es cenzillu i acientau comu el lugal. Conos poquinus vezinus que pui palral se nota ena manera de prenuncial, a las vezis pausá i remurmulleanti comu los fragüinis i otras saltandu i alargandu

Estatutu de Independencia del Imperiu de Piornal

Imagen
Vai unus añus vidi un testu en que no arreparé muchu, pero oi, de que lo golví a leel vos cuentu que me pegué una tupa de riyil. Es unu de los testus umorísticus en estremeñu (bastanti descafeinau pa comu hablan pal Piornal) mas bien enjaretaus que ei vistu. El preámbulu dizi tal que assina: Piornal, jadiendu usu de los derechus que le reconocin la Costitución Española y el Estatutu d’autonomía de Extremaúra, jadi patenti su voluntá de constituilsi en Imperiu Independienti los mesis de febreru y marzu de los añus paris y los mesis de octubri y diciembri de los añus imparis, asina comu tós los diecinuevis y ventis de enero, Jarramplas, y quinci y dieciséis d’agostu, San Roqui Benditu y la Virgin de la Conceción, con sus vísperas respectivas dendi el toqui de Regociju. En esta hora solemni en que Piornal recupera su libertá, la que perdimos más o menus cuandu vinierun los romanus y escachimondarun a Viriatu y dejamus de sel una tribu independienti, rendimus homenaji a tós los hombris y m

Melecina hurdana

Muchas vezis en el coteju de palabras ena hechura del dicionáriu atopu ena Redi cosas curiosas que están arrescondias entre los hacis de testus en estremeñu. Vos pongu en baju un testinu trascritu de Félix Barroso Gutiérrez que se halla en el artículu "Apunte sobre Las Hurdes" , de la Revista de Folklore . Barroso es unu de los que mas á envestigau la cultura tradicional hurdana, hiziendu una tupa d'artículus a tentu de las costumbris de los hurdanus dende un puntu de vista antropológicu. El testu que vos pongu son las palabras duna saluaora hurdana paque arrepareis enos tenicismus qu'ain en melecina populal. Vos espricu en baju las palabras mas enliosas que ei avriguau de momentu. Algotras no ei siu escapás de avrigual qué senifica o qué malotia se refierin. Amás ain palabras, costrucionis i hormas verbalis que ata esti testu no estavan decumentás: tan aina, ... tan aina..., atrasoti, de juru i de juru, palombu, dambus a dos, dolin, trajiorin, llegorin ... Leei-lu po

El trabaju no s'acaba enjamás

Vos ei puestu otru carruchau palabras de las Vegas Bajas. Dende l'última ves que vos biché ei cogiu un güen dau númiru d'ellas, angunas escuchás pola calli, a mi agüela, a mis pairis o mesmu revisandu grabacionis en cinta que tenia i que no tenia mirás. La raleza d'angunas palabras, que no án siu decumentás hata agora, mos hazi pensal que entovia quea muchu que envestigal, muchas entrevistas que hazel, pero que ni en tuviendu un envestigaol por hablanti huéramus acabau en 100 añus. Una d'estas palabras es acutá , por mé de la qual vos pusi un endilgui quandu la oyí, porque me pareció de las mas curiosas. D'aquellas cintas arrecuperé tamien las palabras adabilla i mediao . De ayel mesmu es el sustantivu majuelu : un majuelu es aquella pressona que á pulau ena vida pero que lo á hechu por ve-li ayuau alguien enportanti. Mi agüela me contava casus en La Puebla andi genti que estavan quasi que en el espíciu bufarun por servil a angún señoritu o por assestí-li enos tr

El Guiju

Imagen
Esta tardi ei estau en El Guiju, mu cerquina de Calçailla. Hui mu templanu i no se via a naidi pola calli con quien echal la carava, ata que endespues de vesital el lugal i echal unas retratauras me llamarun l'atencion tres viejus que andavan sentaus frenti la elésia. Allí m'enreé a palral con tiu Alfredu i tia Maria, una vezina que no pui avrigual el nombri i otrus vezinus que passavan por allí. Echémus mu güena tardi palrandu de la socieá i la educacion, toitu en estremeñu, ata que quandu estava de dil-mi que conocí a Alfredo Córdoba, licenciau i escritol en estremeñu del lugal. M'anduvu dandu angunus endilguis a tentu de la estória del puebru, que de patrás era Guixo, i de l'arquitectura de la ilésia i de la antígua praça. De la estória passémus al estremeñu, andi hizimus güena gavilla pola opinion que tenemus d'esta léngua. Palrémus de bilingüismu i diglóssia, de la ortografia de Gabriel y Galán, de escrevieru de l'aspiracionis, de cómu está mejol dichu cust

La nueva literatura en estremeñu

Imagen
Tengu el prazel de presental-vus esta obra frutu de la colavoracion de los miembrus del OSCEC , por mé de la Comission de Literatura i que presentémus el passau dia 4 en Botija en el I Encuentru del Estremeñu i la su Cultura. Se trata de un librinu entitulau La nueva literatura en estremeñu . En él poeis encontral testus inéditus de José María Alcón Olivera , Antonio Garrido Correas , Bienvenido Gutierro, José Benito Mateos Pascual , Juan Fco. Reina Raposo i quien vos escrevi. Literatura en prosa i en versu escrita en estremeñu pola nueva generacion d'utoris en estremeñu. Esti librinu demuestra que es mestel espubrical muchus de los testus que quean guardaus en ordenaoris i cajonis de poetas i prosistas en ogañu: la caliá de muchus d'ellus poeis vé-la en esta obrina. Los temas án cambiau, el usu la léngua mejora i el arti va perdiendu las botanas i las hiendas pa dil-si entanguilandu comu una literatura polia, destensa i moerna. Asperu que vos gusti. Poeis descargá-la achuc

Encuentru en Botija: primeras valoracionis

Imagen
Ayel hue unu de los dias grandis del estremeñu i de la su cultura comu rezava el lema. Un primel passu que á asseñalau la huélliga entre las gentis de Botija i dal reol que vinun a echal el dia entre vetonis i lusitanus d'antañu i d'ogañu. Pola mañana, la sala de prenus del Ayuntamientu quasi que pa última ora tenia enllenu el aforu. Endespues de apresentara yo al OSCEC i diera una chalrina en estremeñu a tentu de las lénguas repuntás en Estremaura, José Benito mos palró del estremeñu i de la cultura populal d'El Rebollal en léngua vernácula. Alogu Bienvenido , de l'Asociación Cultural Pablo Gonzálvez, mos hizu una valoracion de la situacion del estremeñu i de cómu están trabajandu en Mijadas pa la promocion de la léngua, andi se está criandu una verdaera concéncia social. P'arrematal, José María Alcón mos pressentó la su última novela i anduvu palrandu del processu de criacion i de pubricacion que tuvu con El Revesinu i conos Requilorios . De que dimus las chalr

I Encuentru del Estremeñu i la su Cultura

Imagen
Bajo el marco de las jornadas de puertas abiertas al yacimiento de Villasviejas del Tamuja en Botija (Cáceres), desde el OSCEC hemos preparado el I Encuentro del Extremeño y su Cultura. Por la mañana habrán charlas sobre el estremeñu a cargo de los miembros del OSCEC y presentación de libros. Después de la comida de convivencia, se iniciarán los talleres y por la tarde contamos con conciertos y recitales. A lo largo del todo día habrá excursiones gratuitas para ver el yacimiento vetón de Villasviejas. Programa: 10: 00 h INAUGURACIÓN, MERCADO VETTÓN, AULA DIDÁCTICA, EXPOSICION ITINERANTE RURAL . 10 A 14 h: - VISITAS GUIADAS A: VILLASVIEJAS DEL TAMUJA RUTA DE LA DEHESA Y EL RÍO; IGLESIA SANTA MARÍA MAGDALENA. -TALLERES RELACIONADOS CON VILLASVIEJAS: EXCAVACIÓN, ABALORIOS VETTONES, ARCILLA, PINTURA DE 11 A 13 h: CHARLAS DEL EXTREMEÑO Y SU CULTURA. * 11:00 Ismael Carmona García. Presentación OSCEC. "Lénguas inorás en Estremaura/Lenguas ignoradas en Extremadura". * 11:30 Juan Fran