Se rompi el hilu

Otru haci de parabras pa la niara. Cuandu llueva, no abrá prásticu que la cubra entera de lo alta que es. Enjamás poía unu sospechal-si de sel tan grandi la riqueza del léssicu estremeñu ata que no s'enrea a palral con quien en realidá lo conocin i lo sabi hablal de nativitati. Estu mos lleva a pensal ena competencia lingüística que tieni la genti mayol afrentá a la de los sus ijus i nietus. No es mestel echal muchas cuentas pa alvertil que de ca 100 parabras que conoci i gasta un vieju, 70-80 son las que conoci el iju sin gastal mas de 40-50 i el nietu apeninas unas 30-40 sin gastal mas de 10 o 20. Entre generacionis no es que se pierda namás el léssicu, sino tamien las caías i las costrucionis. No es ralu vél cómu la genti mayol gasta retahilas i retahilas de costrucionis una tras otra i de continu i que entre los sus ijus rala es la ves que sean escapás de dizil dos siguías. Otra deferencia es que entri que los mas viejinus gastan del léssicu o de los modismus que conocin pa esprical una parabra, la genti mas nueva tien que tiral del castellanu pa hazé-llu porque rala ves es la que conoça sinónimus duna parabra en estremeñu. Estu á acontecíu en tolas lenguas i siguirá bichandu, ara, en el estremeñu ogañu se vei mu faci que las deferencias entre los hablantis están mas embarrerás sigún las edais que sigún los puebrus.

De carava con cualquiera vieju d'estas tierras arreparas en que la manera de mental las cosas ná tien que vél conos endilgus que da la genti nueva i que pa dizil las mesmas cosas, unu enllena el hochi cona lengua que conoci i de siempri á manejau (el estremeñu) i otru lo enllena cona que le deprendin enas escuelas (castellanu). Estamus eno de siempri, essu que dizin educacion es un raeru: antigual de aprendé-lis a los zagalis el entornu i que sepan gaspaleal por él, se cría un paradigma común al que tous án de agateal, tenga que vél cona realidá segundera o no. I, yo pa mí, que aconteci mas lo segundu que lo primeru. Ara, no palru de lengua namás, digu realidá (formi eis leíu), andi entran costumbris, naturaleza, hormas de vida i de hazel socieá conas tolas pressonas que estén al reol.

El hechu de que una pressona mayol conoça muchas maneras de dizil cuandu una pressona se desentiendi -desacredital-si, descapachal-si, desaturdil-si, dessimil-si, desaculal-si, desanuncial-si, etc.- es la mejol preva que tenemus pa tomal atranquiju i vél si esti es el portamientu los estremeñus conos sus paisanus. Si no semus escapás de afeital esti sentimientu de zorrongueu i ahinchonal el ánimu froju i zangardón que s'esparrama pol pechu, desoficiau i rehondón, dejaremus de sel estremeñus pa sel un frutu embilmau pol nuestru propiu descapachamientu, conselvau en hielis arressequinás, comu espasmaus, mirandu con ravia lo que púu sel i mos dio igual que huera.

Estu venía a cuentu de que estamus dejandu perdel el hilu la lengua duna generacion a la sotra. De la manera que puea, vo a trabajal paque essu no siga aconteciendu i que aquellus que quieran deprendel estremeñu no estén faltus de meyus pa hazé-llu. Quien tenga uñas pa ajuntal-si a esta lavol, que s'ajunti i se deji de enreal.

Aquí teneis un carruchau mas de parabras paque deprendais i gasteis.

Comentarios

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ