Aprendiendu estremeñu dendi El Canadá


Quandu vidi enos mensagis folasterus del Facebook, la suspresa que m’estuvu! Una lingüista d'El Canadá, Melanie, m’escrivió dixendu quién era i que estava a aprendel estremeñu. No es la primel ves que vemus a estrangerus interessaus pola nuestra lengua. El añu passau contactarun comigu dendi una universidá estauniensi por mó de los imperfetus analógicus en estremeñu i muchus delos que leeis el Cúyu sabeis que la Güiquipeya alo primeru tuvu colavoraoris dendi China, Chili, Méxicu i Francia. Sin embargu, esta es la primel ves que una lingüista, estudianti de español, i dendi tan largu s’á enliau a deprendel estremeñu sin más ayúa que las redis socialis i el material que dendi ai añus estamus subiendu en Internet.
Enos ratus que pueu, precuru contestá-li las muchas preguntas a tentu el estremeñu, la nuestra música, la nuestra coltura i las nuestras especiis animalis i vegetalis i los nuestrus paissagis. Es una verdaera satisfación sabel de genti que, en estuviendu tan largu, quierin conocel la nuestra lengua.
En supiendu ella bastanti dela falta d’interés que tien los estremeñu pola su propia lengua i del estau legal que tien en Estremaúra, m’á pidíu amablimenti que le traduxera al estremeñu esti testu con el que dal-mus huerças i un vencijón en el nuestru luchi diariu pola reconocencia delo estremeñu. Dendi el Cúyu im creu que hablu en nombri de tolos que navegamus eno estremeñu, doi las gracias por esti escritu i almiru las ganas colas que quiel enseñal-si a palral estremeñu. Axolá muchus cojan exempru d’esta mugel.

Me llamu Melanie, soi una lingüista canadiensi autodidacta i mu interessá ena música, colturas deferentis, estoria i geografía, lo mesmu que ena naturaleza, la cencia i la biología entre otrus temas… Tamién soi una pressona con mucha maginación i talentu artísticu. Me gusta muchu de debujal. Amás, estoi criandu una idioma pa un proyetu de cencia fición que tengu de pubrical angún día comu novela. Estó graduá pola Universidá.

Emprencipié a aprendel el castellanu en sestu i aluspués di un par de crassis más enos otrus cursus la escuela segundaria. Dispués, pal 2001, m’enlié a landeal ena Redi “lenguas d’España”. Di con angunas huentis dela lengua estremeña, delas que no tenía escuchau ná enantis i es mestel dizil que m’intrigó. M’enreé a apesquizal a tentu la idioma i di con sitius comu Belsana i otrus paí que estavan activus en essi momentu. Sin embargu, en muandu las cercustancias, el mi interés por ella espereció, por central-si en otrus mesteris.

Quizá que sea yo la primel estrangera en hazel un ententu seriu d’aprendizagi d’esta idioma interessanti i en perigru. En hebreru de 2012, el mi interés por ella reverdeció otra ves. Esti viagi m’aterminé a tomá-lu con atranquiju i a hazel de verdá un ententu por aprendel esta idioma. Por mé del Facebook, contacté con Ismael Carmona García, con mensagis entre musotrus i musotrus en castellanu i angunus cachus en estremeñu. Es i á síu un prazel caraveal con él i dendi entocis ei aprendíu muchu a tentu’l lenguagi. Más, enque namás ei estudiau l’estremeñu por un mes, él me dixu, dizi: »Me alegro de que estés aprendiendo poco a poco, aunque yo ya diría que sabes mucho más extremeño que muchos de los de aquí». Entovía tengu muchu caminu que recorrel. Con el tiempu esperu poel agriegal i destendel angunas páginas dela Güiquipeya.

Un día, ai un mes, m’arroché a mofleal-mi dun mexicanu que conoçu. L’imprenté unus cachinus d’estremeñu i se los di. Le pidí que lo leyera sin mental ná delo que en verdá era. Estuvu embaíu un ratinu i lo dexé que lo leyera otra ves. El sotru, mi pairi lo vidu: se queó suspresu i se riyó!

Angún día, esperu vél el estremeñu con estatu oficial i reconocencia comu lengua propia en España i comu lengua oficial dela comunidá autónoma d’Estremaúra. Pa tolos que están hiziendu tolo possibli pa concedel que, en defensa la lengua, se normativizi i promueva. Yo l’apoyu a usté i el su ojetivu! Acontini un luchi buenu, no lo dexin dil!

Por fin, me gustaría conocel más palrantis d’estremeñu en Internet colos que poel caraveal i polil un quantu-quantu más la lengua i avançal ena mi conocencia.
Viva Estremaúra, las sus coltura i lenguas!
Noragüena i un grandi salúu dendi’l largu Canadá!
Melanie

Comentarios

TheIberian ShepherdDog ha dicho que…
Esto no es la mejor "mugshot" de mí...>.< No soy la mejor fotógrafa.... oh bien.. Gracias de todos modos! ;)

Un Saluínu
tiu Cancho ha dicho que…
Me cago en la luna, paici qu'estamus a jadel collacius pal mundu!! Bienvinía al mundu la web n'estremeñu y á si t'ejas cael pol Estremaura un diína d'estus. Assina deprenderás de siguru!!

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ