Aprendiendu estremeñu dendi El Canadá
Quandu vidi enos
mensagis folasterus del Facebook, la suspresa que m’estuvu! Una lingüista d'El Canadá, Melanie, m’escrivió dixendu quién era i que estava a aprendel
estremeñu. No es la primel ves que vemus a estrangerus interessaus pola nuestra
lengua. El añu passau contactarun comigu dendi una universidá estauniensi por
mó de los imperfetus analógicus en estremeñu i muchus delos que leeis el Cúyu
sabeis que la Güiquipeya alo primeru tuvu colavoraoris dendi China, Chili,
Méxicu i Francia. Sin embargu, esta es la primel ves que una lingüista,
estudianti de español, i dendi tan largu s’á enliau a deprendel estremeñu sin
más ayúa que las redis socialis i el material que dendi ai añus estamus
subiendu en Internet.
Enos ratus que
pueu, precuru contestá-li las muchas preguntas a tentu el estremeñu, la nuestra
música, la nuestra coltura i las nuestras especiis animalis i vegetalis i los
nuestrus paissagis. Es una verdaera satisfación sabel de genti que, en
estuviendu tan largu, quierin conocel la nuestra lengua.
En supiendu ella
bastanti dela falta d’interés que tien los estremeñu pola su propia lengua i
del estau legal que tien en Estremaúra, m’á pidíu amablimenti que le traduxera
al estremeñu esti testu con el que dal-mus huerças i un vencijón en el nuestru
luchi diariu pola reconocencia delo estremeñu. Dendi el Cúyu im creu que hablu
en nombri de tolos que navegamus eno estremeñu, doi las gracias por esti
escritu i almiru las ganas colas que quiel enseñal-si a palral estremeñu. Axolá
muchus cojan exempru d’esta mugel.
Me llamu Melanie, soi una lingüista canadiensi autodidacta i mu interessá ena música,
colturas deferentis, estoria i geografía, lo mesmu que ena naturaleza, la
cencia i la biología entre otrus temas… Tamién soi una pressona con mucha
maginación i talentu artísticu. Me gusta muchu de debujal. Amás, estoi criandu
una idioma pa un proyetu de cencia fición que tengu de pubrical angún
día comu novela. Estó graduá pola Universidá.
Emprencipié a
aprendel el castellanu en sestu i aluspués di un par de crassis más enos otrus
cursus la escuela segundaria. Dispués, pal 2001, m’enlié a landeal ena Redi
“lenguas d’España”. Di con angunas huentis dela lengua estremeña, delas que no
tenía escuchau ná enantis i es mestel dizil que m’intrigó. M’enreé a apesquizal
a tentu la idioma i di con sitius comu Belsana i otrus paí que estavan activus
en essi momentu. Sin embargu, en muandu las cercustancias, el mi interés por
ella espereció, por central-si en otrus mesteris.
Quizá que sea yo la primel estrangera en hazel un ententu seriu d’aprendizagi d’esta idioma
interessanti i en perigru. En hebreru de 2012, el mi interés por ella
reverdeció otra ves. Esti viagi m’aterminé a tomá-lu con atranquiju i a hazel de
verdá un ententu por aprendel esta idioma. Por mé del Facebook, contacté con
Ismael Carmona García, con mensagis entre musotrus i musotrus en castellanu i
angunus cachus en estremeñu. Es i á síu un prazel caraveal con él i dendi
entocis ei aprendíu muchu a tentu’l lenguagi. Más, enque namás ei estudiau
l’estremeñu por un mes, él me dixu, dizi: »Me alegro de que estés aprendiendo
poco a poco, aunque yo ya diría que sabes mucho más extremeño que muchos de los
de aquí». Entovía tengu muchu caminu que recorrel. Con el tiempu esperu poel
agriegal i destendel angunas páginas dela Güiquipeya.
Un día, ai un
mes, m’arroché a mofleal-mi dun mexicanu que conoçu. L’imprenté unus cachinus
d’estremeñu i se los di. Le pidí que lo leyera sin mental ná delo que en verdá
era. Estuvu embaíu un ratinu i lo dexé que lo leyera otra ves. El sotru, mi
pairi lo vidu: se queó suspresu i se riyó!
Angún día, esperu
vél el estremeñu con estatu oficial i reconocencia comu lengua propia en
España i comu lengua oficial dela comunidá autónoma d’Estremaúra. Pa tolos que
están hiziendu tolo possibli pa concedel que, en defensa la lengua, se
normativizi i promueva. Yo l’apoyu a usté i el su ojetivu! Acontini un luchi
buenu, no lo dexin dil!
Por fin, me
gustaría conocel más palrantis d’estremeñu en Internet colos que poel caraveal
i polil un quantu-quantu más la lengua i avançal ena mi conocencia.
Viva Estremaúra,
las sus coltura i lenguas!
Noragüena i un grandi salúu dendi’l largu Canadá!
Melanie
Comentarios
Un Saluínu