El castillu de Mayorga

El castillu de Mayorga es unu d'essus tantus sitius estremeñus que reçumin estoria i que ogañu s'encuentran aburríus, abraçaus por escobas i vistus apenas polos animalis. Esti castillu, s'alevantava -digu alevantanva porque está farrungau- en unu delos cerrus que costitúi la Sierra'l Naranjal. Subiendu a San Vicenti, dendi La Codosera, ala gocha, en abaxandu pola carretera que vien de La Rossita i El Conventu, al sul dela dehesa destensa de Mayorga, sal el caminu que lleva ala aldea de Alcorneu, renti la rivera omónima. Essi es el acessu ata llegal embaxu'l castillu. 


Restus de cortiju
 El caminu está buenochu, passandu junta tapás de vacas. En un cruzi, arranca un caminu que s'adientra ena sierra i que es el que ai que cogel pa subil ata'l castillu. Arroeau por una cerca, el cerru'l castillu se vei bien dendi abaxu. Se cruza la portera que alvierti dela presencia de ganau, polo que namás passal es mestel cerrá-la. De frenti, entre escobas i çarças ai comu un cortiju en ruinas, algunu delos varius que tien la dehesa de Mayorga. Es mestel paral-si a ve-lu pa entendel la su sitación entre caminus, a salienti del castillu.

Si perdel el caminu que va pa ponienti prencipia una barrera no mu pruna, peru cansina enas oras de calol de juniu. Tras algunas retortuñas i pocus minutus de suba, s'adivinan tras d'enzinas i chaparreras los primerus restus del castillu. Mesmu pol caminu se vein cachinus de teja i ladrillu colorau. Enantis de llegal ala cimera, ai que arreparal ena primel cueva i maniantal que en una ampia abrigá que apunta pal norti se vé.


Entrá
 Sigún se llega arriba, las vistas mos pierdi. Mos pierdi el verdol dun monti cerrau, entre vallis, al norti del picu de Mayorga, con sus 477 m enllenus de granu. Detrás, una destensa mesa salteá por algunus regatus i riveras, sin vel-si más puebru que Abuquerqui, allá, pa salienti, comunicau perfetamenti con Mayorga.
Murus d'algún cubu?
 Ena cimera, de suelu inregulal pola retolá de materialis caíus i aterraus, se destiendi paquí i pallá cachus de liençus de muru, parés, canchus, sin sabel de ciertu qué cosa es qué.
Dehesa de Mayorga i llanus ata San Vicenti
 Enantis de ahondal en tous essu restus, mejol ajorral polas costanas i las vereas i vel dendi los arranquis i ondi se hundin los murus colos canchus los entresijus delas cuevas i los peaçus despresus delos airis i el tiempu esparramaus andiquiera.
Cueva cimera

Cueva baxera
 Dos cuevas ena parti de salienti, escavás ena roca, envitan a passal, una por cima dela puerta d'entrá. Otra arribota, embaxu los murus, tapá con fusca i quasi que inapreciabli si no se agatea ata ella.

Costana de salienti
 Mereci la pena vel en esta laera, con cudiau de no embarrancal-si, la peana'l castillu, lo compricau dela su hechura i cómu, enque no se llevara las antiparras, puei vel-si dendi allí el de Abuquerqui.
Muru de meyudía dendi ahuera
 Subimus otra ves ala cimera i mos embaímus colos murus de piera i las ventanas con arcus de ladrillu. Quea pocu, más que ná, al sul, algunas parés altas que án síu escapás de ahuyil del tiempu, peru sin demaseá suerti. 
Ventanas. Detrás Mayorga.
 Pocas ventanas quean abiertas a Mayorga i el su valli, peru las pocas, s'ensoman importanciosas, luziendu sus ladrillus i sus esgrafiaus de froris dandu revirivueltas quandu el airi no assopra.
Murus interioris con algunus cachinus encalaus

Detallinu ventana
Ventana con arcu de ladrillu


Sierra'l Naranjal
 Dendi allí la sierra se vé sin fin ata Portugal con canchus i pessura honda. Entovía algunas saeteras guardan con celu esti lau, arrecordandu tiempus más guerrerus, descudiandu ogañu, la parti de salienti.
Castillu de Mayorga
El sol quiel agarval-si tras de aquella sierra i los sus rayinus dan vencijonis ala espalda que ajorra pol caminu. Al cuerpu le hazía sensación las luchas i vivencias d'essi castillu que, enque múu palos que passan pola carretera, sigui a alamental i contal estorias que namás se entiendin dendi arriba.

Comentarios

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ