La feria de Çafra

Ven a Zafra, ¡tendrás mucho ganado! Con esti juegu palabras convidan ai muchus añus a vel la feria de ganau más importanti del suroesti peninsulal. 


Torus a miral el jubileu dela genti
 Cona mala sitación del ganau i del campu en general, sigui a celebral-si añu tras añus esti certamin de razas. La muestra de ganau no se puei vel en un día namás si se quiel visteal bien las características morfológicas de ca una delas ressis que ain. 


Ovejas barruntandu la siesta

Ganaerías de Estremaúra, Castilla i Andaluzía llevan en cambionis lo mejol delo mejol. Antañu, comu tolas ferias de ganau ena antigüedá, eran los pastoris i mayoralis los que divan polas diversas cañás alas ferias i roeus de ganau. Ora, la muestra drentu de navis endustrialis, con engarillas metálicas i pessebris de cimentu án quitau tol sabol. 

Charolés
 Cavallus, yeguas, ovejas, carnerus, chibus, cabras, perdizis, codornizis, perdigonis, patus, canarius, páxarus estrañus, torus, vacas... pui los guarrus? Esti añu s'echavan en falta los guarrus, sin subasta, quizá pola briega que sustienin ogañu varius coletivus pa aterminal qué es ibéricu i que son cruzis i mesturiñas que ná tien que vel con el guarru de bellota.
Exempral enormi ena navi delos premiaus
 Entre los maníficus animalis que con ojus desacolocaus i mirá perdía sientin el jubileu de pressonas, ai delos que sobressalin sin sel premiaus i entiendin la sitación más que muchus delos que por allí andan.
Charolés a rebuscal en el pessebri
 En entrandu en una delas navis de charolesis, se vei un letreru conas partis descarnás del animal. Esta imagin contribúi alos comentarius dela genti dixiendu "daquí se sacan buenus filetis!" o "essi bichu tien que dal un montón de quilus de carni". Velaquí al ombri lo que piensa deque vei un animal... Ai más dun Homer Simpson paí sueltu.
Cabras
 Ena navi de "cinegética" ondi ai más pressonas que animalis se muestran avis de caça i tamién dessóticus: finchis, papillerus, pecis telescópicus, hamsters... Es la navi que más genti vesita porque, velaí, los muchachus puein enferial-si angún animalinu al qual quearán aburríu en pocus días.
Maqueta del choçu delos puebrus del sul
 Amás de animalis, ain esposicionis turísticas delos puebrus del parti sul, con arquitectura, letrerus grandis o comía: tó sea vendel lo mejol delos puebrus alos andaluzis, castellanus i portuguesis que ván pallá.
Sembraora antigua. Ná que vel conas maquinarias gigantis d'ogañu
 Tamién avía una muestra con aperius antiguus comu cangas, horcatis, sulfataoras, quartillas, biendrus o sembraoras. En essa mesma esposición avían librus del hondón bibliográficu de La Orden, finca que está junta Guaxira, con santus antiguus i lecionis en varias lenguas.
Santu duna noria
Amás ai muestra de cochis i toa crassi de maquinaria agrícola tan avançá que es compricau entendel la función que tienin. 

Máquinas, animalis i ombris a mostral-si en una sitación social que pocu tien que vel conas antiguas ferias de ganau. Mentris que las familias o las parejinas se passean con cachaza i sin demasiau atinu pola feria, los más nuevus tasmean los litrus i las décimas d'alcol, la guardia-civil vegila ca movimientu i cientus de andaluzis gritan "iyo" entre la regolfa de genti. Sin control de genti i sin apeninas espaciu, la navi de "cinegética" o la larga calli que hazin los estalachis el mercaíllu se achiporrota causandu el aginaeru de pressonas i animalis. Los 'guapus' vestíus de sevillana recuelgan enos estalachis, mentris que otras zagalinas lo luzin polas callis anchas del ferial. Los comerciantis vendin cueru, bimbri, aholata i bronci. Cuencas de fresnu, esportonis, sillinis, colleras, campanillus rezién bruñíus i usaus, aziteras, estrébedis i herreñas son atentás a ca ná a un lau, mentris llegan los goloris de paellas i xeringus pol otru. Demientras, en el mercaíllu moças gitanas apregonan faxas, bolsus i calciju, entrecruzandu-si las vozis dunus estalachis a otrus al son dela ce delos caminantis. 

La Sevilla chica comu mal mientan angunus ala nuestra Çafra quierin da-li essi gustu no polos sus edificius, sino pol acolturamientu que llega dendi Uelva i Sevilla tolos días. En esta feria se aprecia más. Frenti a ellu angunus matrimonius portuguesis comentan las mercancias i milis d'estremeñus ván i vienin entre los pasillus delas engarillas. La feria de Çafra, dexa del escaparati del ganau pa sel escaparati de genti.

Comentarios

Recaderias ha dicho que…
Que penina de vel la farta de curtura estremeña nessas gentis conos jatus andaluzis po´el ferial de Çafra.

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ