Entradas

Mostrando entradas de marzo, 2012

Mapa de Las Urdis en estremeñu

Imagen
Carlu, compañeru del OSCEC á enxaretau un mapa de Las Urdis cola toponimia tradicional en estremeñu. Poeis consultá-lu aquina . Es una mu buena eniciativa pa prencipial a revindical la toponimia mayol tradicional i concencial paque no espareçan ni sean supuestus los nombris delos nuestrus puebrus.  Assina poeis vél nombris comu El Pinu, El Caravusinu o Rimalu-d'Abaxu en siendu estus los nombris con que se mientan legitimamenti alos Pinofranqueado, Carabusino o Riomalo de Abajo que rezan enos sus cartelis castellanus.

Aprendiendu estremeñu dendi El Canadá

Quandu vidi enos mensagis folasterus del Facebook, la suspresa que m’estuvu! Una lingüista d'El Canadá, Melanie, m’escrivió dixendu quién era i que estava a aprendel estremeñu. No es la primel ves que vemus a estrangerus interessaus pola nuestra lengua. El añu passau contactarun comigu dendi una universidá estauniensi por mó de los imperfetus analógicus en estremeñu i muchus delos que leeis el Cúyu sabeis que la Güiquipeya alo primeru tuvu colavoraoris dendi China, Chili, Méxicu i Francia. Sin embargu, esta es la primel ves que una lingüista, estudianti de español, i dendi tan largu s’á enliau a deprendel estremeñu sin más ayúa que las redis socialis i el material que dendi ai añus estamus subiendu en Internet. Enos ratus que pueu, precuru contestá-li las muchas preguntas a tentu el estremeñu, la nuestra música, la nuestra coltura i las nuestras especiis animalis i vegetalis i los nuestrus paissagis. Es una verdaera satisfación sabel de genti que, en estuviendu tan largu, qui

Retahila palabras de Las Vegas Baxas

Acabu de subil otra retahilina de palabras de pala mi parti. Tiempu á que no subía ná porque esti viagi el trebaju de recadación á estau más despaciosu. Las entrás están ena linia: preferencias por ciertus sufixus (- úo , -miento, -oso, -eo, -ero ), sentíus desconocíus ata el momentu ( descrito, descriví-se, gravá-se, ravioso, barba ) i otras nuevas que no tenía decumentás comu harocha , descruí-se , barbeteà , queximbre o tamborero .  Enos rasgus fonéticus son sobressalientis la ditongación analógica en demuestrà , la epéntesi de yod en diurnio , el rotacismo en comprexo i acomprexá-se i la sonorización en de mp > mb en combarsa . Curiosa es la horma telegrafo , con acentu llanu, que tapocu tenía decumentá. Comu derivacionis dela lengua están las palabras hembrista al lau de machista  (de hembra , antigual de gastal-si la culta feminista ), i la vos requitiquismo que vien del ajetivu requítico . Tamién ei registrau angunas locucionis i frasis comu en visto que &

Palramenta'l xefi Seattle

Estas semanas atrás anduvi a traduzil un testinu bien curiosu: la contiesta que le dio el xefi Seattle, delos nativus americanus, al governaol de Washington quandu quixun de quitá-lis las tierras. Se trata del númiru 6 dela coleción Crássicus en estremeñu que prencipié ai unus añinus. Otru testu más que se suma ala prosa en estremeñu. Palramenta l Xefi Seattle Cachinu: Tamién poeis descargal-vus el libru achuchandu aquí .