Sierra de Santa Crus: El Castillu

Siguiendu conos reportagis hechus dela coltura material i natural dela Sierra de Santa Crus, en esti endilgu amus a vel el castillu dela Sierra de Santa Crus.
Almiracionis dela sierra i del puebru de Santa Crus dendi San Gregoriu
 Pocas son las enteracionis que se tienin d'esta fortaleza i del sitiu en que estava. Quandu se subi polas laeras embarrerás del picu de San Gregoriu es compricau abrigual qué conseña correspondi al castillu, pos en ca canteru de terrenu llanu puein vel-si los restus de murus, esquinas de torreonis (?) i viviendas. Con tó i con essu sí ai algu eno que poemus sostribal-mus pa dizil algu d'essi antiguu castillu: el mesmu picu de San Gregoriu.
Escalera d'entrada tallá ena piera
 A 844, el picu de San Gregoriu es la testalera dela sierra i de tola comarca de Trugillu. Las almiracionis que dendi allí ai, albarcandu dendi las Vegas Altas de Guadiana ata Mirabeti i dendi las Villuercas ata la Montanchi, lo hazin el centru de vegilancia con más importanti d'esta parti dela antigua Estremaúra.
Muralla defensiva natural
 Arroeá de canchus maníficus, la cotorina está a unus metrus duna planá más o menus destensa pola parti del sul, estrecha alos laus. La hilera de canchus que arroean la parti d'arriba son la mescra dela manu del ombri la naturaleza, aprovechandu el afrorecimientu natural del granu i rebaxandu, trebajandu i hondeandu cono enuti, esta torri natural de vegilancia costitúi por sí propiu un menumentu.
Muralla dela parti sul
 Tien varius acessus dendi la planá, con escaleras labrás ena piera, enque ogañu el que más se sigui es el que ai siguiendu una tallera entre dos canchus que arrematan en una escalerina pa subil ala parti sul del muru petreu.
Detalli dunu delos canchus del muru
 Esculcandu los canchus d'esta fortaleza se prencipia a entendel un poquinu el caraiti sagrau i defensivu del sitiu. Se vein raras i hiendinas de bel síu la piera trebajá, buracus pa entral las manus i agateá-lus i hoyinus hozaus pa poel movel-si por ellus más facimenti.
Raras ena piera (parti baxera)

Raras ena piera (parti cimera por drentu)
 El sitiu está santificau en destintas épocas i por destintas gentis. Más rezientis, son las cruzis escarvás ena piera que se vein en parti norti dela cotorina, ogañu incultas pola taramas.
Crus cristiana
 Ena parti d'adrentu impresionantis petroglifus que parecin destraçal una especii de calandariu decoran dos delos canchus más presenterus dela cotorina. El mejol conservau, por estal al reselvu del airi de ponienti es de grandol chiquinu, hechu en una cara más o menus llana. El otru muchu, más grandi, está en un canchu cimeru dela parti sul, más inregulal i desgastau, peru de cuerpu aparecíu.
Petroglifu de ponienti

Petroglifu del sul
 En otru delos canchus con agarraeras pa subil ai a estilu duna escrición, peru mu aborroná ena que es mu compricau abrigual mesmu el alfabetu en que está escritu.
Símbolus en el granu (los asseñalu con frechinas)
 En metá dela cotorina, acupandu gran parti dela destensión interna d'esta torri natural, encontramus un aljibi de tiempus musulmanis que conserva las sus quatru parelis, el arranqui dela bóveda i tramus del muru, amás del revestimientu dela propia paré. Comu puei reparal-si enos retratus, está tupíu de fusca. Cuyamenti ain ranas!
Aljibi con arranqui dela bóveda

Detallinu delos materialis gastaus
 Esti sitiu lo conquistó Gerardu el Sinmieu pal 1168 o 1169, comu tardi. Dispués lo volvierun a tomal los almoadis, de má que ata 1234 con Fernandu el Santu no hue conquistau definitivamenti polos cristianus. En essi sigru i picu uvu de reponel-si la fortaleza, porque dispués dela toma delos cristianus, quandu estava la zona apaziguá, s'empuebró la parti baxera dela sierra, queandu-si aburría la cumbrera.
Interiol del aljibi
Ya pal sigru XVIII no ai conocencia entre los vezinus de essestil castillu nengunu, llegandu, comu vemus ata nuestrus días muchus restus i conseñas que más o menus puein dal-mus unus endilgus dela fortaleza, peru sin sel escapás de echal-mus una idea de cómu era.

Comentarios

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ