Entradas

Mostrando entradas de agosto, 2013

La cru del siglu

Imagen
Estus días atrás los serraillanus inagurarun una praquina ena soná Cru del siglu, seña dela penícula Territoriu de bandolerus. Dispués de muchas pelillerías pola lengua en que s'encargó hazé-la, el estremeñu, por fin púun poné-la. Velaquí una retrataúra que mos mandan dendi el Duendi. La ortografía es la que gastan los poetas serraillanus, peru án gastau dela grafía i pala conjunción. Praca dela Cru del siglu Ena ortografía del OSCEC quea una cosa assín: CRUS DEL SIGRU El 19 de mayu de 1901, los vezinus dela Serraílla  enarvolarun la crus eno cimeru d'esti pingurutu pa santifical i hazel memoria del nuevu sigru XX. Izin que aquel día toítus mairugarun i conas primeras luzis ahilarun en prosseción tras dela huélliga delas tres yuntas de bueis que encaramarun las pieras dela crus hata esti perdutal, i aquí velequí se hincarun de roíllas, se santiguarun i rezarun unus relatinis al Pairi Santu en bendita comunión cona naturaleza. Associación el

La víspera de Venu, nuevu libru en estremeñu

Acabu de arrematal la que es la otava tradución que hagu de testus antiguus al estremeñu. La verdá que esti testu es unu delos más lindus que ei embrocau pal estremeñu, quien lo lea, sabrá por qué. Se trata del anónimu latinu Pervigilium Veneris , un cantal bastanti personal, hechu palas fiestas dela primavera que se hazían en onol a Venu. La Vispera de Venu - Trad. Ismael Carmona Garcia by IsmaelCG   Poeis descargal-vus libru de baldi achuchandu aquina . Que rehunda la leyenda!

Estremaúra

Velaquí esti es el últimu vidiu que á compuestu l'amiga Melanie dendi'l Canadá. Es un vidiu revindicativu dela estoria i las razas provincias estremeñas.