La víspera de Venu, nuevu libru en estremeñu

Acabu de arrematal la que es la otava tradución que hagu de testus antiguus al estremeñu. La verdá que esti testu es unu delos más lindus que ei embrocau pal estremeñu, quien lo lea, sabrá por qué.

Se trata del anónimu latinu Pervigilium Veneris, un cantal bastanti personal, hechu palas fiestas dela primavera que se hazían en onol a Venu.


 

Poeis descargal-vus libru de baldi achuchandu aquina. Que rehunda la leyenda!

Comentarios

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ