La feria de Çafra 2013

Un añu más Çafra celebra la feria ganaera más importanti del suroesti. En qué se nota estu? Enque animalis de raza que vienin dendi Ávila, Salamanca, Sevilla, Uelva i Estremaúra se concentran enos cercaus de gentis que vienin de toas partis, sobre tó andaluzis, portuguesis i estremeñus a respiral el golol a montunu i a maginal-si cómu sabrá la carni de retintu.

Marca de retinta
 Los profanus s'arrepelotonan de frenti alos animalis viendu si tienin buenas turmas entre las vozis de paçu bichu o qué bonitu! mentris que los muchachinus se quexan de que los animalis no hagan ná tiraus entre alpacas i las zagalas peripuestas se tapin las narizis quandu vein las bostas. Delantri d'esti panorama qualquiera se pensaría que la feria es anacrónica porque la genti no entiendi quandu vei un animal allí por qué está allí.
Guarrus a descansal
 Enque muchas vezis estas cosas s'aprendían delos pairis i avuelus quandu vesitavan las ferias en busca de cambalachis, albardonería, buenas resis o simplementi mejoral la raza dela su cabaña, ogañu las gentis passan delantri delos animalis comu quien passa delantri dun quairu del Guggenheim.
Yegua conos cascus rezién pintaus
 Por qué no aprenderán alos zagalis aprecial la nobreza d'estus animalis, el trebaju de escoja genética, el cudiu que le dan los sus amus, las prencipalis marcas ganaeras i lo más prencipal, la importancia que tien una feria d'esti jeitu ena vida delos que vivin dela tierra i delos animalis?
Yeguas a comel
 Los letrerus conas familias andi ca animal s'escogi con cudiu pa mejorá-lu ena su descendencia están hincaus delantri de ternerus i yeguas, junto con el nombri i las características morfológicas.
Yegua de La Ciervina cona xáquima estremeña
Cabra atendiendu la genti
 Las ferias ganaeras mos recuerdan que ai un negociu conos animalis del campu, sean pa doma, enseñá-lus a aral, montal, acarreal, rejonamientu, carni o muestra. Estas ferias enseñan el manujeu del ombri ena naturaleza, cómu al cabu de tantus milis d'añus, animalis bravíus huerun escogíus i adataus palas precisas nuestras. Quandu una vaca pegosa s'acercava alas angarillas i los pairis alvertían alos sus ijus cudiau, que se tira! avía que sonreíl-si, porque lo mesmu se quexavan de no hazel ná que de que se mostraran estrañás delantri de tantu genteríu.
 En Estremaúra por suerti entovía los zagalis sabin destinguil una vaca dun cavallu porque entovía el ambienti roal mos arroea i avemus de sentil-mus felizis por ellu. Peru quiciá que devieran d'aprendel tamién las relacionis entre el ombri i los animalis domésticus i campu, el serviciu i la ayúa que se dan i que los produtus que ellus comin sacaus de bandejas de prásticu o arrebujaus en colorinis vienin d'essus mesmu animalis que dizin no hazel ná.
Machu
 Ca animal, ca bichu, ca pranta tien el su oficiu. Que mos agradin ala vista es segundariu, essu tamién lo tenemus de aprendel enas vesitas alas ferias de ganau. Las regolfas de gentis s'arremolinean al reol delas jaulas de canarius, conejus i tortugas folasteras i razas de páxarus dessóticus, mentris que enas navis de muestras i enas delos lemosinis i charolesis el passu era más frujíu.
Lemosinis
 Sentimus la merma ena muestra d'animalis: ca añu vá uviendu menus de menus. Las argollas delos pesebris tienin ca añu menus torus amarraus, las cercas con vacas, tamién, las ovejas se desaparecin i los guarrus van dexandu de regruñil.
Charolesis
Unu delos ganaoris
 Si ena feria estamus a vel cómu el campu se está queandu aburríu, tamién tenemus que aprendé-lu alos muchachus. Porque si falta la retinta, la cabra i el guarru de bellota, faltan el chuletón, el quesu i el jamón i el chorizu enas sus casas i en faltandu estu, s'enllenan los frigoríficus con salchichas de carni de dudosa procedencia i filetis russus con marcas impronunciablis.
 Son muchas las sensacionis que dimanan delas ferias de ganau, porque no vemus namás ganau, sino maquinarias millonarias criás pal campu que quitarun tola manu d'obra possibli. Vemus poneoras de matas que cogin varius surcus, çocotreaoras de olivus i tractoris grandis comu casas que mos espasman si las comparamus conos modestus hocinus, çachus o varas d'avareal.
Maquinaria agrícola
 Tamién tien la feria interessantis muestras comu la dela agricoltura tras del descubrimientu (!) d'América, ondi hueraparti de letrerus cona estoria i destintus datus curiosus sobre el cautivu i ganau, vemus achiperris del campu comu calrancas, seronis, hierrus de marcal o machas, bagus de chocolati i muestras de librus, trataus, priegus delos navegantis, etc.
Calranca

Santu del Centenariu del Descumbrimientu d'América

Bagus de chocolati

Mapa léssicu
 La coltura del campu no acupa tola feria, pos cientus d'estalachis de mercaíllu se esparraman andiquiera por huera i acupandu navis. Fregonas milagreras, cigarrus eletrónicus, sartenis eternas, tassajus de bacalau noruegu, moneerus de material i ata un estalachi de produtus del andaluzeu comu tragis de sevillanas i pañuelus, afortunámenti sin criyentela. La genti se diva más ala comía, en busca dun bocaíllu de chorizu de venau, de quesus curaus o alguna cata de jamón que prometían sel regalau polo baratu. I es que baraterus con tolos acentus vendían el su produtu, tradicionalis unus, i con recambius peíus por Internet otrus...
Artesanu
 Hueraparti del alabán de genti, en un rincón de frenti ala parti de turismu delos puebrus dela comarca de Çafra, estava el estalachi dun artesanu que no dexava de estal arroeau de genti. Críus i señoras viejas s'acercavan cona golienda de abrigual qué hazía essi ombri conos cachus de corchopán brancu delos embalagis.
Casas
La feria delos ombris i delos animalis, encuentru de lenguas i berríus, ondi los viejus encuentrus de ganaerus i chalanis se trocarun pol espetáculu charramanduscu d'ecenarius de barrilis de cerveza, casetas con boys bailandu enas barras, zagalis cargaus con bolsus de JB i atascamientus de cochis por más de 45 minutus pa poel salil siquiera de Çafra. Es faci perdel-si entre las casetas, estalachis i milis de pessonas que curiosean facas, sombrerus i cachiparris varius a 1 €. Los vencijonis, empuxonis, pisotonis i hinchonazus de niñus que s'aginan entre el coquera de genti que s'apeñusgan junta las jaulas de paxarinus, las peleas de mercaíllu, las moças xaquetonas i los sombrerus cordobesis merecin la pena namás por vel cómu lo que pesa no es el animal delas cercas, sino el animal que camina por huera.

Comentarios

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ