La tumba dela Uerta Montero

Las vezis que no abremus muau de parecel, de religión, de cultu, de costumbris dendi los primerus abitantis d'estas tierras ata los que estamus agora... Sin embargu, toas essas muacionis que quasi que nunca sabemus a cuentu de qué son hazin que veamus las obras delos antiguus con estrañeza i almiración. 

Eno que agora es el políganu de Mendraleju, velallí ena parti norti del puebru i siguiendu una carrefilera de empuebramientus i necrópolis dendi los cerrus delas Vegas Baxas ata el centru delos Barrus, está la tumba dela Uerta Monteru, una sepoltura de que tien 4650 añus (sigún preva del carbonu-14)  i que es una delas joyas más antiguas del  patrimoniu delos estremeñus.
Dibuju dela tumba ena entrá
 En una lomba que ai renti al caminu Lobón que sal de Mendraleju i el regatu las Picás, mesmamenti junta el ferial, está acotau el terrenu ondi se halla la tumba. Amás, el terrenu cedíu pol ayuntamientu al reol dela tumba vá a premitil el día que aiga possibli tenteal pa vel si ai más tumbas, pos no era ralu que esti crassi d'enterramientus estuvieran ajuntaus, no solitarius.
Entrá andi s'aprecia la rampla i el correol de piera
 La tumba de correol está cubierta por un edificiu aparenti pa servil tamién de centru d'entrepetación, bastanti atinau dá que el yacimientu está ahuera del puebru i precisava de estal tapau i cercau. Fallu gravi es el no tenel mostruariu nengunu con angunas delas pieças o uessus allí hallaus: lo únicu son grandis letrerus espricativus.
Lanchas de piçarra del correol
La tumba está mu bien conservá, seguramenti porque está escavá en el caleñu un par de metrus, es dizil, no está sobressalienti comu otras tumbas, i amás la propia bóveda dela sala que uvu de sel por acercamientu de pieras, comu muchus delos buhíus tradicionalis estremeñus, i que ena parti del mediu tenía unus 4 metrus, deque cedió i se farrungó, tapió la sala premitiendu que no cedieran las parelis i los axuaris i el uessariu permanecieran sin tocal. 

Sala o cámara. S'aprecia la clariá entrandu pola puerta.
Detallinu dela paré
 La colá o el correol tien un cachu que está de rampla alo primeru ata llegal alos metrus propiamenti dichus que son de passillu ondi grandis lanchas de piçarra lo tapa. Essi primel cachu tien la paré de caleñu i alogu el segundu cachu es de piçarra, en lanchas i en paré. La hechura i colocación premitin que'l día del solticiu d'iviernu el sol atraviessi el correol i alumbri la sala entera.
 Ena sala, que tuvu usu duranti un mileniu arreglu alos destintus tipus de uessus i materialis que se hallarun endrentu, agora está conas parelis sin cubierta más que anguna que otra lancha. El haci de materialis que dio hue enormi, dendi retejonis i caquinus de vasijas i vasijas enteras ata los imagis o ídolus labraus. Tamién cuyamenti que encontrarun dos caracolas.
Detalli dela puerta
Letreru conos materialis dela sala
 La sala tien un diametru bastanti grandi, pos estas tumbas eran coletivas. Comu estuvu por tantu tiempu usá, lo mesmu pa enterral que pa hazel cultus, son muchus los cuerpus que se hallarun, pocu más dun cientu. La huerça delos cuerpus se encontrarun çaleaus, enque uvu exemprus tamién delos acolocaus de manera agaivá ena postura fetal.

Lagareta, canal i citerna
Peru si la propia tumba no huera ella propia susprendenti, tamién al reol ai tres lagaretas ondi se hazían las mesclas de barru i caleñu pala tumba. Estas lagaretas están también escavás en el suelu i una d'ellas tien una canalina que vien duna citerna de unus 80 litrus de cabusía.

El yacimientu en verdá que espasma pola antigüedá i lo bien conservau que está, andi se aprecia quasi que tola tumba. Oxalá i el día de mañana escavin por detrás andi se vei que puea avel otra igual! Esti tesoru que está en los Barrus no es el únicu que mos quearun tan de patrás los nuestrus antepassaus. Devemus de conocé-lus i valoreá-lus por juntu porque assina entendemus cómu vivían aquellus ombris en estas tierras i cómu sabían servil-si respetuosamenti del mediu, aprovechandu lo que la tierra dava sin prejudical. Enantis de abril más navis en aquella parti, deverían de prospetal bien el suelu no sea cuentu que los interessis acabin por tapal pa siempri tesorus comu esti.
Dendi aquí agraecemus a Ana, la nuestra guía, la vesita al yacimientu i la su amabilidá. Los que querais vé-lu, cosa que recomiendu pa tol que quiera sabel más dela nuestra estoria en unu delos puntus más antiguus conservaus, ya sabeis que teneis de palral primeru cona oficina de turismu.

Comentarios

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ