Lacimurga, la capital margullía

Enas lindis entre la Serena i la Siberia, en el tesu que dizin el Cogollúo i al reol se hallan los restus dela vieja Lacimurga. Mal escavá, mal cudiá i mal estudiá, encima se halla quasi que toa perdía por estal cubierta pola presa d'Orellana, queandu assina una delas capitalis más importantis dela antigüedá lusitana-vetona çamargullía i aburría.

 Diendu pola pista que ajuntava la Puebla i Esparragosa con Pela se atraviessa parti dela dehesa que son los restus dela vegetación d'aquellas tierras enantis de cael en el desiertu dela ganaería estanca.
Sala con poyu corríu
 Sitiu de pescaoris, la huerça folasterus, los canchus que'l agua dela presa desaparta, peru una puenti ajunta, se hallan tan largu i tan cerca al mesmu tiempu que no se puei entendel ná dela vida antigua en esta parti estremeña. Tantu muó la paisagi que ai que echal bastanti maginación pa vel cómu poían sel los puebrus prerromanus i arromanaus que avían pallí.
Bañu
 En el cerru del Cogollúo, ala parti derecha dela presa, se hallan los restus escavaus i aburríus del tó d'algunas estruturas romanas, las más presenteras, las termas.
Rinconinu con el poyu i las parelis de piera
 Varias salas con destintus tipus de bañus, tinas, poyus corríus i canalis comíus pola fusca, las cagalutas del ganau i las catalinas del de dos patas en qualquiera esquina.
Unas delas parelis
Entrá a unu delos quartus


Materialis tiraus enos quartus
 Varias salas presentan pieras despressas i con otrus gastus que s'án díu hundiendu i cayendu.
Barrera a mediu escaval

Pista enantis de atravessal el tuni, an pie del cerru Cogollúo

Puenti con pescaoris
 Pola orilla junta la puenti delos pescaoris entovía quea la conseña costrucionis, alguna cata trasconejá i liençus de murus.
Liençu al pie dela orilla

Orilla con pieras caías delas parelis
 En el museínu dela Puebla poemus vel angunas delas pieças del Lacimurga, prencipalmenti romana, comu terrae sigillatae, lucernae, urnias, hevillas, parelis finas i escricionis.
Caquinu con decoración de guirnaldas i rezimus

Urnia

Varias pieças romanas

Lucernas i parelis finas

C·IVLI/VS·C·I'·/FRONT/O·AN·XL/H·S·EST/S·T·T·L·

CERERI/L·IVLIVS/L·F·AFER/VICANIS/DD
Lacimurga es una dela muchas muestras del patrimoniu estóricu estremeñu hechu ciscu polas obras mandás de huera i la dexación del goviernu pala escavación, conservación i esplotiju del yacimientu (o lo poquinu que quea). Dispués de venil dallí, se hincha el pechu de ravia i desazón por vel cómu la nuestra estoria sigui aburría, sin estudial, sin esparramá-la entre los propius estremeñus, ignari perpetui.

Comentarios

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ