Entradas

Mostrando entradas de 2017

DESPEÍA

Enque no es un adiós, sí es una pará. Dispués de tós estus añus a esparramal por mé d'endilgus i retrataúras el patrimoniu estremeñu, llegó el momentu de tomal atranquiju i arreparal-si un quantu-quantu.  Me desenreu del esparramamientu por mé delos bloguis i otras páginas porque andu a envestigal otras custionis más hondas dela lengua i el pensamientu que precisan de pocas o nenguna distraición. Mantenel un blogui precisa de tiempu i dedicación que agora estó jechandu en envestigal i aprofundal otrus espetus dela lengua, la istoria i el pensamientu, fueraparti del trabaju grandi que supón el dicionariu que me gustaría d'arrematal ya mesmu. No piensu d'aborral el blogui, porque án síu muchus añus de trabaju i compartíus con tós vusotrus, paque poais seguil a miral i remiral paquí lo que vos cumpra quandu querais. De má que ya mos veremus quandu el caminu sea llanu, porque agora quea que agateal montañas solu.

Las Cabeças Baxas

Imagen
Subiendu entre los cerrus del Aravalli, essa Estremaúra más allá de Estremaúra, ain dos puebrinus que, largu delas carreteras más transitás, vivin la vida entre roblis i barreras: Cabeças Baxas i Cabeças Altas. So coscienti de que es la primel ves que palramus aquí delos puebrus que pretenencin alministrativamenti a Ávila, peru colturalmenti están más atillaus a Estremaúra que a Castilla, comu se vé ena lengua, enas costumbris o ena arquitetura.  Pa muestra, un botón, en esti casu, un reportagi sobre unu delos puebrus más chicus que acogi e l vesitanti con animalis: Las Cabeças Baxas.

El Taraballu 2017

Imagen
Comu ca san Sebastián, el Taraballu sal con el su ventril delantri del santu pa çurral alos vezinus i correl tras delos zagalis que le hazin bulras. Esti añu la fiesta tuvu un jeitu especial, dau que la missa acabó tardi i la prosseción hue mu cortina. El motivu, en palabras del propiu Taraballu, hue que la missa la pusun mu tardi i que alogu divan a hazé-li un omenagi por bel síu duranti tantus añus quien se visti de brancu i roxu pa salil esti día tan asseñalau palos vallenatus. La calli'l Mediu Cara dun balcón Enque esta fiesta es muchu menus conocía que'l Harrampras o las Carantoñas, el Taraballu costitúi unu delos ritus paganus más antiguus conservaus en Estremaúra, enque cona infrujencia dela ilesia al cabu delos sigrus.  La fiesta perdió gran parti delos sus elementus más tradicionalis comu la música del tamboril, la careta o que la genti le tiri nabus, verças, naranjas, tronconis, mondajas o matas puirías delos uertus, peru conserva la cantiquiña al san