El alvérbiu "entavia"
El alvérbiu entavia u entovia senifica propiamente «aún, todavía», peru sigún el asiahamientu que acupi ena oración alquiei destintus valoris. Sobri si es mas corretu escrebil i prenuncial entovia u entavia , quidiá puea afilmal que entovia pahi sel la horma mas própia, si arreparamus ena comparáncia con tola «toda la», peru dambas las dos tien ergumentus suficientis cumu pa consieralsi corretas: en entovia el timbri o se hampa la a cumu aconteci en tola i mos remiti a un sintil tripri la parabra — en + toa + via — ondi la o era tónica, hechu prehenti ena prenunciación [en tóa bía], ca vedi menus frecuenti. En entavia , nu estanti, la a pol sel la vocal mas abierta acabiha cola o , argu que amus encrareciu en guipandu la volución etimulóhica: en toda vía > entodavia > entoavia > entuavia > entavia . Las variantes testimoñás de * entoavia i * entuavia en estus estádius diacrónicus, unta tamién * entuvia , nu sedrán corretas ena escritura i menus entavia las hormas...