Entradas

Mostrando entradas de noviembre, 2020

La Quesera'l Moru del Guixitu

Imagen
 Quandu unu vá pol campu i vé tó cercau, lavrau, sembrau o hechu plau es mu deficultosu comprender qué hazi ena metá de parti nenguna un lagar rupestri de piçarra. En el puebru del Guixitu, hincau por cima duna veta cuarcítica (velaí el nombri del Guixu, dau que guixu dimana del saxum romanu), andurreandu por olivaris, parralis, caminus enguachinaus, vereas esborronás es faci desnortar-si entre tantu subibaxa. Los olivaris salin a somatraspón, lo mesmu que algún pinu paí perdíu i ocalitus enas barrancas del arró Grandi. Molinus farrungaus colos sus cortijinus hechus añiscus enos recuéncanus delas corrientis d'agua quierin dar a entender, meyu empelotinus ya, que l'azetuna era antis tó, peru inorantis delas Ateneas griegas ván cayendu entre escobas i xaras. Lagareta dela Quesera'l Moru   El passau delas pieras lavrás ni se sabi dendi quándu vieni, peru sí barruntamus lo pocu que le quea. La su fuélliga agora s'escaeci i eslicia entre la fusca delos campus, enos lindoni

Los zangarrus del Dragu

Imagen
 El μῦθος , ena su lengua original, o mitu sirvi pa echar-mus una idea delas cosas sin espricación. El propiu mitu no tien espricación: está aí, corri en boca en boca, ameirenta, maravilla, susprendi i ala final, se despareci dela mesma manera que vinu. Quandu los viejus mos palran d'animalis que agora namás vemus enas penículas i mesmu porfían que assina essestierun porque lo contavan los sus antepassaus (i essu, cudiau, es utoriá en custión de mitografía) o porque ellus propius los vierun, mos queamus con el celebru hiziendu chiribitas, porque de que sueltan el mitu, velaí el efeutu. El Hornu'l Dragu   Tristimenti namás encandilan essus cuentus que mos quearun los griegus i essus son los que aprendin enas escuelas. Peru ya no puein hazer ná colas recriacionis d'ordenaor, el inseñu 3D i las nuevas tenologías del imagi. El zagal ya no puei maginar siquiera porque el mostru, el bichu o la raredá está ena pantalla del su mobi o dela tabreta. Cómu á de maginar-si un zagal agor

El campu cisti i el'alma enchiquerá

Imagen
  La vida a salir dela paré de piera, de cementu, d'alambri Echar el passeu i vistear la obra delos ombris hazendosus, cumu hormiguinas acarreandu los moligajinus al hormigueru, çocotrea i espasma. Vai tó tan ligeru que no ai un momentu de resuelgu pa tomar a tranquiju. Andiquiera se vein las defensas del egu menuínu a destraçar, cortar, barajar, tapar i incultar las cosas toas. Si el campu está enllenitu de parés que emboçan el passu, es natural que de que s'entrompieci unu s'enlíi a creer que está enfochau en algu que no sabi mu bien qué es. Cumu si Dédalu i el Minotauru hueran la mesma pressona, quien proyeta el aberintu i el que se cría en él: una vida entera a alevantar cercas, murus parriba i a escavar bonchis al reor, empataratandu qualquiera probaliá de tirar un avanci siquiera, i quantis quantis acabiji la obra, quear-si por drentu acarajotau i cona certeza d'estar seguru. S'olvió que de quien ahuyía era d'él propiu i allina se queó encerrau nun castill

El aqüedutu d'Esparragaleju

Imagen
 Junta Mérida, la Emerita romana que tanta sensación has al vesitanti, s'esparraman a tó i por tó los assientus de edificius, presas, cortijus, cimenterius, puentis i mesmu aqüedutus propius dela coltura romana. Peru están achopaçaus por causa del brillíu dela Emerita, incultus, aburríus. Las çarças dan cuenta dellus. Tamién las atabúas. La maquinaria dañina que arrampló conas vegas i el arau de hierru acachinarun i olviarun pa siempri la fuélliga duna coltura que agora mos paeci tan larga en el tiempu cumu interessanti. Vista del arcu entre las atabúas   En el puebru d'Esparragaleju, pa ponienti de Mérida i no largu dela calçá que diva de Olissipo (ogañu Lisboa) pa Emerita, entovía quea la conseña somerina delos romanus. Essu sí, escamuflá, inculta, privá o derechamenti revestía de moernura.   Destraci dela canal   Lo que más se mienta del puebru delos guácaras es la presa que dizin la Charca Grandi , ena parti cimera del puebru, an pie dela hesa. Allí se recadan las aguas del