El campu cisti i el'alma enchiquerá

 

La vida a salir dela paré de piera, de cementu, d'alambri

Echar el passeu i vistear la obra delos ombris hazendosus, cumu hormiguinas acarreandu los moligajinus al hormigueru, çocotrea i espasma. Vai tó tan ligeru que no ai un momentu de resuelgu pa tomar a tranquiju. Andiquiera se vein las defensas del egu menuínu a destraçar, cortar, barajar, tapar i incultar las cosas toas. Si el campu está enllenitu de parés que emboçan el passu, es natural que de que s'entrompieci unu s'enlíi a creer que está enfochau en algu que no sabi mu bien qué es. Cumu si Dédalu i el Minotauru hueran la mesma pressona, quien proyeta el aberintu i el que se cría en él: una vida entera a alevantar cercas, murus parriba i a escavar bonchis al reor, empataratandu qualquiera probaliá de tirar un avanci siquiera, i quantis quantis acabiji la obra, quear-si por drentu acarajotau i cona certeza d'estar seguru.

S'olvió que de quien ahuyía era d'él propiu i allina se queó encerrau nun castillu que no le quita de ser él, volviendu-si locu. Assina son las parés del campu, las sus cercas d'assollagamientu contra tós, la casina que acaba siendu chalé, los perrus aburríus i desquiciaus que la guardan cogíus con sogas, las milenta de fechaúras i enrejaus: vivimus inorantis de que quien mos queremus arrefugiar no es delos demás, más bien de musotrus propius i que de ves de salir, mos ençurronamus, quijiendu ser un bagu que no sali del culeru no sea cuentu que acabemus siendu harina.

En esti afán escalavrosu de cercá-lu tó pa tené-lu dispuestu mos recinchamus ata'l asfissiaeru i mesmu maneamus animalis, los enchiqueramus ata morir-si de pena, hazemus del arvu paré o lumbri, lo que más dañu haga, i envarbascamus las almas delos que están al lau, pusiendu grillus alas hechura, alas palavras, ala conduta. Quandu semus sujetivus, recadamus i tomamus con tranquiju las cosas, abrimus portillus enas parés que a pocu a pocu dan ala verea que empunta palo que semus en verdá. Contra más cercas pongas, más reversu i contri más altas, menus sentirás el airi i el suelu. Busca la hienda.

Comentarios

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ