Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Montermosu

El molinu la Juana de Montermosu

Imagen
 Enos recuéncanus i revirivueltas del arró Tuna que da al desembocar en el ríu Alagón s'arrepelotonan los molinus i lagaris. Tristimienti tamién lo hazin las çarças, las escobas i los caçaoris pa estus sitius mediu bravíus mediu domaus pol afán del azeiti. El molinu la Juana Dispués de olivaris i escobalis, lombus, coturrus, caminus que passan a vereas i al revés, an pie mesmu del arró Tuna apaeci un caçumbu farrungau de piçarra, retangular, en un recuéncanu del arroyu, en un llanu suavi. Paré farrungá i ventana Ata no vé-lu por drentu no s'avrigua si es molinu o casilla, porque la cenzillés dela hechura dendi arriba es compricau de saber: se trata del molinu la Juana . Hornichi La puerta, que da pal sul-ponienti, está falta de toça i con ellu de la metá dela paré parriba, hiziendu que no se sepa si avía escrición o no ena cal cumu acontenci con otrus molinus i lagaris dela parti esta. Muchas delas pieras están en el mesmu lumbral amontoná pa un lau i pa otru dela puerta.   ...

El Covachu de Montermosu

Imagen
Criar-si nun puebru sin passau aboca el coraçón a procurar polas fuélligas delos antiguus, ansiandu hallar enas sus ruinas i pieras qualquiera cosa que dé acalugu a un'alma anésica. Últimamenti leí i sentí demasiau aquellu de vivis en el passau ahinchonandu la menti i es que ella s'afana enas cosas antiguas, porque del futuru pocu l'importa. Es monotiempu quandu está nel tiempu, namás vá a xorrastera el carril abaxu que hollarun los que ya no están aquí i enas sus obras s'agasaja, sin amurriar-si. No ai mangria nel pensaeru que recrea los tiempus antiguus porque no es mester dellus ni falta que hazi, namás atienta las pieras acezandu pola cansera de descubrir las antiguañas i sienti la dureza, la sufrencia i el silenciu i en qualquiera delos sitius aburríus essus comprendi que el roar delos tiempus hoça lo mesmu los canchalis que la memoria. Parti del Covachu   Pallí parriba de Val Cuevu , en Montermosu, ondi lo únicu que s'escolumbra es una imensiá de canchaleras...

El campu cisti i el'alma enchiquerá

Imagen
  La vida a salir dela paré de piera, de cementu, d'alambri Echar el passeu i vistear la obra delos ombris hazendosus, cumu hormiguinas acarreandu los moligajinus al hormigueru, çocotrea i espasma. Vai tó tan ligeru que no ai un momentu de resuelgu pa tomar a tranquiju. Andiquiera se vein las defensas del egu menuínu a destraçar, cortar, barajar, tapar i incultar las cosas toas. Si el campu está enllenitu de parés que emboçan el passu, es natural que de que s'entrompieci unu s'enlíi a creer que está enfochau en algu que no sabi mu bien qué es. Cumu si Dédalu i el Minotauru hueran la mesma pressona, quien proyeta el aberintu i el que se cría en él: una vida entera a alevantar cercas, murus parriba i a escavar bonchis al reor, empataratandu qualquiera probaliá de tirar un avanci siquiera, i quantis quantis acabiji la obra, quear-si por drentu acarajotau i cona certeza d'estar seguru. S'olvió que de quien ahuyía era d'él propiu i allina se queó encerrau nun castill...

La chumbera i l'alambri

Imagen
Adatación es ser aparenti alas circustancias. Lo contrariu es calamorrería i muerti. Quien sobrevivi es por muar pa ver hallau el mó i la manera de dir cola corrienti, sin aginaerus. Una forma de crecer por drentu i por huera que llevi a ser derechu ena retortuña es el trunfu dela naturaleza . Chumbera ena carretera d'Azituna, en Montermosu En estus tiempus ser aparenti alas circustancias es hondear con el egoísmu de ser pessona (la pessona es una máscara i revestir-si de máscara es hazer dela vida un antrueju) i valorear la empatía de ser endividuu en sociedá. Deque veu la genti escuseandu las buenas acionis, peru torteandu las acionis ajenas i aperguñandu las intencionis propias en baxu dela requemación de vivir por mé delos demás, me s'aprimi el entusiasmu de ver la genti pular por sí propia. Essa mordahustés de querer sin voluntá i d'aguarreu mortuñu que se respira no da p'abarcar-si alo que ai: es la contiesta encavá i tristi duna sociedá cansá, mareá i desnortá, q...

Batipuerta

Imagen
Batipuerta en una casa de Montermosu Comu la batipuerta que s'echa p'ansomar la gaita, peru sin escussear más dela cuenta, queemus el blogui sin acontinar, parau i incultu. Peru no se puei ençonchar la desinquietú por un mundu agalvanau ondi los estremeñus, caqual heíqui dendi la paré del su uertu, gañi pa un lau i pa otru, garraspea i desatendiendu las matas ya tallúas i defalagandu el'agua, passa las tardis sin ganas d'acuír a casa. Con huerça i sin mieu a dizir las verdás del barqueru, dimus a esculcar ena lengua, ena coltura i ena naturaleza d'esti cachu de mundu que es Estremaúra, comu dendi lo primeru hizimus. Quien quiera entrar, que entri, sin fachendas, ni ideologías. Emprencipiamus otra ves pa da-li contestación ala pregunta que sigui sin responder: Cúyu pan esgarras?