El molinu la Juana de Montermosu

 Enos recuéncanus i revirivueltas del arró Tuna que da al desembocar en el ríu Alagón s'arrepelotonan los molinus i lagaris. Tristimienti tamién lo hazin las çarças, las escobas i los caçaoris pa estus sitius mediu bravíus mediu domaus pol afán del azeiti.

El molinu la Juana
Dispués de olivaris i escobalis, lombus, coturrus, caminus que passan a vereas i al revés, an pie mesmu del arró Tuna apaeci un caçumbu farrungau de piçarra, retangular, en un recuéncanu del arroyu, en un llanu suavi.
Paré farrungá i ventana
Ata no vé-lu por drentu no s'avrigua si es molinu o casilla, porque la cenzillés dela hechura dendi arriba es compricau de saber: se trata del molinu la Juana.
Hornichi
La puerta, que da pal sul-ponienti, está falta de toça i con ellu de la metá dela paré parriba, hiziendu que no se sepa si avía escrición o no ena cal cumu acontenci con otrus molinus i lagaris dela parti esta. Muchas delas pieras están en el mesmu lumbral amontoná pa un lau i pa otru dela puerta.
 
Rinconera
Ala derecha formi se entra ai un hornichi sigún reza ena retrataúra. La bechinalis delos palus entovía s'aprecian enas parés i mesmu anguna que otra ventana. La parti del suelu no s'aprecia demasiau por estar tapau por çarças i rosalis bravíus colos sus rebentabueyis coloraínus recolgandu por cima delas muelas.
Muelas
Pala parti trasera entovía se vei la muela baxera i una cimera contra la paré. Pol aujeru del arvu ena baxera se vei por baxu la sala del'agua, destacandu-si el ruesnu.
Ruesnu i puenti
Pa ver la parti baxera ai que passar por una alambrá i un fuscarral d'espinus. La saliera está limpia, de má que se puei retratar quasi que tol funcionamientu del molinu, viendu la cozera pondi cai el agua, el puenti i el ruesnu arriba.
Cozera

Muela hiziendu de toça
Hiziendu de toça ai una muela de granu por cima delas ombreras de piçarra. Está entera i ai que acachar-si i mirar parriba pa vé-la.
Esquina que da al norti

Arró Tuna junta'l molinu la Juana
Dela canal que servía de cauzi quasi que ná s'aprecia, enque ai muchas pieras i la horma entre las escobas. El'agua corri limpia i tranquila por esta rinconá, dendi la que se vén las oliveras i los plaus delas Corças. Más abaxu quea el molinu la Retuerta i por cima el lagar d'Almea, peru ni unu ni otru se vei dendi allí. Cumu la huerça de molinus i lagaris montermoseñus, tós quean atarugaus por causa dela fusca i los bardalis, enque esti es vesitavri por drentu. Los caminus antiguus están perdíus i ya quasi que son vereas de vacas pa ver las costrucionis dela genti de patrás (molinus, lagaris, puentis, passaeras, vaeras, noras, zanca-burras, chufardus, hornus...) i si no las tan odiosas alambrás, parés de piera i angarillas candás. 
Con tó i con essu, lo peor dela vesita huerun los cientus de tirus que los caçaoris estavan pegandu esti día dela Pura pala parti de las Passaeras i las Roças, aguas arriba, que rebumbavan enas barrancas del arró Tuna, ameirentandu los animalis que vivin livris i los que asollagan ataus i aburríus enos uertus que pegan al arroyu. Una Estremaúra que es el paraísu del caçaor senifica ser siquiátricu, mataeru i carci toas tres cosas ala ves. El andarín no vesita los campus i las ruinas tranquilu, peru peor aquellus animalis que ahuyendu delas escopetas acaban entallaus enas carreteras... i essu los que son escapás d'ahuyir.


Comentarios

José Manuel Jerez Linde ha dicho que…
Lástima de esa suerte que corren estos edificios en desuso. La desidia anida entre esas piedras.

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ