Las lanchas del Matón de Herramperi

Ena horcajá que has el regatu'l Perru con el delas Herrerías, incultu en baxu dun rebollal entressacau i helechus s'encuentra un turrunteru de piçarras i rollus que dan en llamar el dolmin del Matón. El sitiu tien buen fuélliga i el que sea señorón aporta en cochi i al que le gusti dir d'andarín llega faci dendi el puebru de Herramperi, ena comarca de Gata.

Matu de robris
Visteandu las ortofotus del vuelu almericanu se vei que la parti esta pocu muó en más de meyu siclu, dau que los robris, helechus, plaus i crarus siguin ena parti essa sin alterear. El baxial úmiu i d'airi limpiu abonda en corrientis d'agua i charcas i en otrus tiempus uvu de ser de passu entre los que abaxavan dela sierra polo amavri del sitiu, ondi los helechalis i robreus se destendían an pie delos regatus sonorus, quandu el pinu resineru i los artificius delos umanus no divan más pallá de hollar los caminus.
Dolmin del Matón
El sitiu tuvu que tener palos antiguus más senificau religiosu que los moernus (con tó i con essu cerca'l tesu las Corças, un pocu más a baxu del Matón, está la ermita rezienti dela Consolación). Al ser el sitiu una horcajá entre regatus cercau de cerrus i montis la necrópoli tenía sentíu palas gentis aquellas, cosa que agora namás son que plaus, fincas de cabras i moiralis de uessus espontanius.
Piera hincá del correor
Ena parti esta del Matón escavarun ai ya unas décadas el dolmin, enque sigún dixun los propius arquiológus ya estava bien arramplau, sin quear axualis ni uessus ni cosa nenguna más que angunus achiperris de piera. El turrunteru (13,60 x 9,50) se señala entovía entre los robris i apareci con letrerus i cercau entre la follarasca monócroma dela toñá gateña.
Cámara del dolmin
Se destaca la piera hincá del prencipiu del correor que no llega alos tres metrus i la cámara, que estus días apareci alagá. No es la cámara del tó reonda i están varias pieras daleás pa drentu o derechamenti caías, cumu se vei enas retrataúras.
Vista de frenti dela cámara
Las lanchas hincás son de piçarra i mesmu se puein ver rollus que estarían cerrandu por a riba esparramaus varius metrus al reor del dolmin, peru que cola cama de follarasca apeninas puein destinguir-si. Tamién ai una lancha grandi, seguru que del propiu dolmin.
Detalli de ortostatu caíu dela cámara

Paré del hondón dela cámara

Ortostatu caíu

Vista general del turrunteru i el dolmin
El dolmin esti mereci por sí solu una corónica, peru ai varius turrunterus (el dela Romería, el del Canillas) i otrus dolmin meyu escavaus cumu el del Chanqueru o el del Plau Castañu que da en tó i por tó la noción duna enormi necrópoli esparramá entre cotorrus i vallis (quiciá caqual con el su senificau sigún el sitiu altu o baxu) que precisaría de varius endirgus aquí. El propiu dolmin de Plau Castañu está a escavar-si i al reor ai una recreación duna necrópoli con una arrendamientu del ídolu VI que se halló tiempu á gravau en una lancha que'l original está nel MAN. 
 
Que la hesa conejera se haga morumentu está siempri a comenencia delos políticus. De toas maneras, los morumentus precisan de mantenimientu, cudiu i respetu, con políticus i sin ellus i que más cuentu trai endirgar la genti de buena manera (vezinus, vesitantis, andarinis, zagalis...) que sepan apreciar los tesorus delos de patrás que tortear inaguracionis fachendosas paque alogu quei lo mesmu d'aburríu que lleva milenta d'añus.
 
 
Otrus endirgus d'interés:
 
 
 


Comentarios

José Manuel Jerez Linde ha dicho que…
Muy interesante por no hablar de la belleza del entorno. Es una estación que le confiere un efecto especial a las fotografías.

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ