El Covachu de Montermosu

Criar-si nun puebru sin passau aboca el coraçón a procurar polas fuélligas delos antiguus, ansiandu hallar enas sus ruinas i pieras qualquiera cosa que dé acalugu a un'alma anésica. Últimamenti leí i sentí demasiau aquellu de vivis en el passau ahinchonandu la menti i es que ella s'afana enas cosas antiguas, porque del futuru pocu l'importa. Es monotiempu quandu está nel tiempu, namás vá a xorrastera el carril abaxu que hollarun los que ya no están aquí i enas sus obras s'agasaja, sin amurriar-si. No ai mangria nel pensaeru que recrea los tiempus antiguus porque no es mester dellus ni falta que hazi, namás atienta las pieras acezandu pola cansera de descubrir las antiguañas i sienti la dureza, la sufrencia i el silenciu i en qualquiera delos sitius aburríus essus comprendi que el roar delos tiempus hoça lo mesmu los canchalis que la memoria.

Parti del Covachu
 

Pallí parriba de Val Cuevu, en Montermosu, ondi lo únicu que s'escolumbra es una imensiá de canchaleras que orean el su radón sin aginus, entre escobas, ala umbría del Perrunu que dizin, quea un covachu que, sin ser del tó natural ni del tó artificial, mira al recocagi delas mareas frías dendi hazi dios sabi quántu.

 

Lau del Covachu

 

Umanus a assollagar ovejas i cabras, bandíus, genti míseri... vidas passás de generacionis que bregavan contra la naturaleza, que acachavan la morra delantri del amu o mesmamenti ahuyían de tós passavan por sitius cumu esti.

 

Puerta del Covachu

 

Una abrigá aparenti delos airis del norti o de ponienti dava pa alevantar un muru, cumu en tantas colturas se hazían i allí encontrar acomou quandu la xerga i la lumbri eran la fuga del bienestar. El Covachu está abiertu, no da calentança, peru sí sirvi entovía pa arriar-si del'agua i del airi pal que passi pallí (si están de passar, porque no esta cerca de verea, ni calleja, ni carril nengunu). 


Detalli dela toça i las ombreras

 

La puerta entovía conserva la toça i las ombreras, enque los portillus dun abandonu inremediavri ván avançandu junta la puerta i por detrás. La parti de detrás volvierun a alevantá-la, pos la piera es destinta.


Interior del Covachu

 

Por drentu se vén las pieras entisnás i el hollín enas lanchas de por cima de lumbris centenarias, morillus i taramas aburrías. La lus dela tardi se colava polas hiendas, peru no el airi que refalava pol canchal que sirvi de techu.


Detalli delas volanderas del techu


Ventanina del Covachu i pesebrera
 

Pola parti dahuera entovía se puein ver las interessantis pesebreras hechas de granu junta las parés lisas o acuencás delos canchalis, obra de viejus pastoris que quearun allí i se gastarun ata la fusca incultá-lus i los caçaoris quear allí las pestis.


Pesebreras junta un canchal del Covachu

 

Por frenti dela entrá ai una piera que llama l'atención por cómu las huerças dela naturaleza la huerun royendu. Sin poé-lu evitar, era mester ensomar-si pala cotorina i descubrir varias pilinas, difici saber si son naturalis o lavrás polo reondu o hondu d'anguna dellas. Los conoceoris delos misterius estus que lo estudiin por ver si en otrus tiempus anterior al Covachu esta piera pertenecía alos cultus que ya no comprendemus.


Piera'l Covachu



Vistas del Diabru, cerca del Covachu

Un chufardu, un covachu, un muru, un choçu eran casas i lugaris de trabaju sin señalar-si del paisagi, más bien arrendandu-lu, sin fachendas. Ogañu tós mos creemus que semus el emperaor Arianu i que semus escapás de traer Egitu a Italia i no coformis con ellu, robamus las antiguañas que tantu mos gusta de vesitar pa adornar los chaleris, los corralis i las fachás en un afán de charramandusqueu i de tan pocu gustu estéticu que dañan la vista. Entrandu ena umildá del choçu s'entiendin la vivalera del coneju, la cama del gatu o el níu dela coguta, peru hazé-lu enas casas que cogin quatru callis en un puebru o media ectaria en un uertu namás se da a entender el egu aparentón duna sociedá escachá, asmosa i desquiciá. Saber del chufardu es comprender que la piera que sirvi de muru i la del canchal son la mesma i que assina musotrus i el mundu.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Estremaúra, cotu de caça

El conventu de san Marcus en Marchagás

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ