Entradas

Mostrando entradas de junio, 2020

El Broncu

Imagen
El Broncu es unu d'estus puebrus que están assentaus en un sitiu de passu i, comu es de passu, naidi lo echa por cuenta. Diendu pa Villa-Nueva o pa Mueda, lo atraviessas ligeru, comu si aquellu hueran quatru casinas. La verdá es que esti puebru está en un cruzi de caminus (pa Santa Crus, pa Cerezu, pa Palomberu, pa Santivañis, pala Igal, pa Villa-Nueva...), arroeau por dos regatus (El Riscu, Moñina) i la rivera del Broncu, que le da nombri. Tó essu no s'aprecia pal que vai pola carretera, peru antañu quandu no queavan más medius que dir a peoncia alos sitius, esti puebrinu sí salía enos mapas. De hechu hue monicipiu, ata que dispués passó pa Santa Crus comu una alquería. Letreru formi se vien de Villa-Nueva Ogañu es un puebrinu atravessau pola carretera, entre olivus, enzinaris, ondi s'estila el cavalleu i el ovejeu, pa fachenda i pa quesus. Angunas casinas nuevas se vén obrandu, quiciá delos ijus i nietus delos bronqueñus que vivían aí. El lugar del Broncu an pie dela rive

El Batán: el puebru delos tauricidas

Imagen
Quandu se vesitan los puebrus, siempri se vén las ilesias, las ermitas, los jardinis, las fuentis, las puentis, las ruinas... Tolo que da a entender la istoria del puebru por mé delos sus edificius. Pocus guipan los letrerus delas callis: en ellus tamién ai istoria. Se vén enas baldosas, chapas o letras destacás delas esquinas delas callis las buenas i malas decisionis delos que proyetan los puebrus, delos concejus, delos politiqueus, de si se guardan los topónimus con certeza o si los falsean... Milenta de datus dan essus letrerinus de callis que se sobreponin, que s'aborran, que los pican i vuelvin a poner. Peru qué passa quandu un puebru enteru omenagea los que tienin o tuvun por oficiu matar torus por sicopatía, lucru, fachenda i gustu? Letreru dela "Calle el Cordobés", en el Batán Pos velaquí el Batán , un puebrinu de colonus que preteneci al Guijitu, de casas brancas i de callis que siguin el pranu ortogonal, peru colos nombris delos prencipalis assessinus de torus

Álvaro de Campos: Tabacaria/Estancu

Imagen
Quandu el añu passau me dixun de participar otra ves ena revista Caramanchos m'aterminé a arrematar una delas tantas traducionis que tengu paí de testus en otras idiomas. Letreru del estancu de Gata Los testus de Fernando Pessoa, dendi que estudiava portugués ena carrera, siempri huerun una especii d'espeju ondi guipar las soleais, los ánimus, las faltas propias i ajenas i una espiración pala criación literaria. De má que l'agraeçu essas leyendas a Pessoa canteandu pal estremeñu una delas sus posías más sonás " Tabacaria ", que l'amus puestu "Estancu", en estremeñu. S'empençava assín: No soi ná. Nunca sedré ná. No pueu querer ser ná. Fueraparti d'essu, tengu en mí tolos sueñus del mundu. Quienquiera leer el testu enteru, que achuchi aquina .

Entidá

Imagen
Alas vezis el nuestru egu precisa duna seña d'entidá, más quandu se sienti gurruminu i anda en cata d'aprovamientu por parti de quien se considera mejor, más, pa sentir-si que preteneci a algu más grandi. Estu has que tengamus que dir pusiendu ala vista de tó chichirimundi las cosas que mos representan. Caúnu tien la suya propia: una bandera, una marca, una palavra, una canción, un santu, un partíu políticu, una idea... i en essi símbolu encontramus un cachu de musotrus o, cumu le passa de continu ala genti, essi símbolu se convierti en musotrus. "Palabras con identidad" en Román-Gordu Assina apaecin los tipismus i la ralidá enlatá. Se vé en aquellus puebrus ondi sin entender la istoria ni el sitiu que lo arroea procuran por una bandera ençalamá de sangri i dizin que lo propiu es achacinar un guarrapu, hazé-li judiás alas vaquillas, conviar en un friti alos vezinus, dedicar cientus d'ectarias al promu, la sufrencia i el derroti ambiental, quear-si enos añus 60, ot

El cedru de Gata

Imagen
En un mundu ondi la tierra tien amu i está partía i repartía de mala manera, qué pintan los arvus pala genti? Pos si no sirvin pa sacá-li provechu, namás pa estorvar: el oju del ombri que aborreci del verdor delos xaramagus, la cañaherra o l'ambuera tamién considera que sobran prantas, tenga 300 añus o aigan retoñecíu la semana passá. Troncón del cedru dendi la pará El cedru de Gata tapocu s'escapó i estus mesis atrás le hizun una "poda sanitaria", comu reza el letreru dan pie del troncón, i lo esmocharun reondamenti. Troncón sina cogolla Cómu unu delos arvus más mentaus dela Sierra de Gata acabi sina cogolla que abarcava la carreter a toa es algu que inoru. Hue pola muança climática? Quiciá porque estorvava ala carretera? Tenía praga? No lo sé, porque ni tan siquiera púi entrevistar naidi ena vesita a Gata i que me diera norti i tapocu encontré ná en interné. Pie del troncón Los gateñus pa recordá-lu dierun un cedru a ca puebru dela Sierra Gata, siguiendu essa trad

Batipuerta

Imagen
Batipuerta en una casa de Montermosu Comu la batipuerta que s'echa p'ansomar la gaita, peru sin escussear más dela cuenta, queemus el blogui sin acontinar, parau i incultu. Peru no se puei ençonchar la desinquietú por un mundu agalvanau ondi los estremeñus, caqual heíqui dendi la paré del su uertu, gañi pa un lau i pa otru, garraspea i desatendiendu las matas ya tallúas i defalagandu el'agua, passa las tardis sin ganas d'acuír a casa. Con huerça i sin mieu a dizir las verdás del barqueru, dimus a esculcar ena lengua, ena coltura i ena naturaleza d'esti cachu de mundu que es Estremaúra, comu dendi lo primeru hizimus. Quien quiera entrar, que entri, sin fachendas, ni ideologías. Emprencipiamus otra ves pa da-li contestación ala pregunta que sigui sin responder: Cúyu pan esgarras?