Entradas

Mostrando entradas de 2020

Estremaúra, cotu de caça

Imagen
  Cartuchu ala metá dun caminu en Val dela Calçá   En memoria delos animalis achacinaus en Portugal i de caúnu delos que huerun vítimas del entretemientu insanu i imoral que es la caça ogañu   «A los efectos de esta ley, el territorio de la C omunidad Autónoma de Extremadura se clasifica en terrenos cinegéticos y terrenos no cinegéticos». Assina de simpri i de craru asseñala la lei de caça la tierra estremeña.    Si eris animal i por custionis climáticas o d’esprotación acabas en Estremaúra, plontu saldrás del mundu esti porque un umanu vestíu de caqui i con una escopeta al ombru está alampandu por pegar-ti un tiru.  Si eris perru de caça, vivirás en un chiqueru tol añu, junta ozenas más de perrus comiendu pan arremollecíu i bacharola, atau del pescueçu sin poer-ti remenear del sitiu ni siquiera pa echar-ti a dormir i lairarás de coragi a tol que passi pol renti i agullarás dandu alaríus calafriantis ca nochi escachandu el descansu delas demás especiis.  Si eris páxaru i el

El molinu la Juana de Montermosu

Imagen
 Enos recuéncanus i revirivueltas del arró Tuna que da al desembocar en el ríu Alagón s'arrepelotonan los molinus i lagaris. Tristimienti tamién lo hazin las çarças, las escobas i los caçaoris pa estus sitius mediu bravíus mediu domaus pol afán del azeiti. El molinu la Juana Dispués de olivaris i escobalis, lombus, coturrus, caminus que passan a vereas i al revés, an pie mesmu del arró Tuna apaeci un caçumbu farrungau de piçarra, retangular, en un recuéncanu del arroyu, en un llanu suavi. Paré farrungá i ventana Ata no vé-lu por drentu no s'avrigua si es molinu o casilla, porque la cenzillés dela hechura dendi arriba es compricau de saber: se trata del molinu la Juana . Hornichi La puerta, que da pal sul-ponienti, está falta de toça i con ellu de la metá dela paré parriba, hiziendu que no se sepa si avía escrición o no ena cal cumu acontenci con otrus molinus i lagaris dela parti esta. Muchas delas pieras están en el mesmu lumbral amontoná pa un lau i pa otru dela puerta.   R

Las lanchas del Matón de Herramperi

Imagen
Ena horcajá que has el regatu'l Perru con el delas Herrerías , incultu en baxu dun rebollal entressacau i helechus s'encuentra un turrunteru de piçarras i rollus que dan en llamar el dolmin del Matón . El sitiu tien buen fuélliga i el que sea señorón aporta en cochi i al que le gusti dir d'andarín llega faci dendi el puebru de Herramperi , ena comarca de Gata . Matu de robris Visteandu las ortofotus del vuelu almericanu se vei que la parti esta pocu muó en más de meyu siclu, dau que los robris, helechus, plaus i crarus siguin ena parti essa sin alterear. El baxial úmiu i d'airi limpiu abonda en corrientis d'agua i charcas i en otrus tiempus uvu de ser de passu entre los que abaxavan dela sierra polo amavri del sitiu, ondi los helechalis i robreus se destendían an pie delos regatus sonorus, quandu el pinu resineru i los artificius delos umanus no divan más pallá de hollar los caminus. Dolmin del Matón El sitiu tuvu que tener palos antiguus más senificau religiosu qu

El Covachu de Montermosu

Imagen
Criar-si nun puebru sin passau aboca el coraçón a procurar polas fuélligas delos antiguus, ansiandu hallar enas sus ruinas i pieras qualquiera cosa que dé acalugu a un'alma anésica. Últimamenti leí i sentí demasiau aquellu de vivis en el passau ahinchonandu la menti i es que ella s'afana enas cosas antiguas, porque del futuru pocu l'importa. Es monotiempu quandu está nel tiempu, namás vá a xorrastera el carril abaxu que hollarun los que ya no están aquí i enas sus obras s'agasaja, sin amurriar-si. No ai mangria nel pensaeru que recrea los tiempus antiguus porque no es mester dellus ni falta que hazi, namás atienta las pieras acezandu pola cansera de descubrir las antiguañas i sienti la dureza, la sufrencia i el silenciu i en qualquiera delos sitius aburríus essus comprendi que el roar delos tiempus hoça lo mesmu los canchalis que la memoria. Parti del Covachu   Pallí parriba de Val Cuevu , en Montermosu, ondi lo únicu que s'escolumbra es una imensiá de canchaleras

La Quesera'l Moru del Guixitu

Imagen
 Quandu unu vá pol campu i vé tó cercau, lavrau, sembrau o hechu plau es mu deficultosu comprender qué hazi ena metá de parti nenguna un lagar rupestri de piçarra. En el puebru del Guixitu, hincau por cima duna veta cuarcítica (velaí el nombri del Guixu, dau que guixu dimana del saxum romanu), andurreandu por olivaris, parralis, caminus enguachinaus, vereas esborronás es faci desnortar-si entre tantu subibaxa. Los olivaris salin a somatraspón, lo mesmu que algún pinu paí perdíu i ocalitus enas barrancas del arró Grandi. Molinus farrungaus colos sus cortijinus hechus añiscus enos recuéncanus delas corrientis d'agua quierin dar a entender, meyu empelotinus ya, que l'azetuna era antis tó, peru inorantis delas Ateneas griegas ván cayendu entre escobas i xaras. Lagareta dela Quesera'l Moru   El passau delas pieras lavrás ni se sabi dendi quándu vieni, peru sí barruntamus lo pocu que le quea. La su fuélliga agora s'escaeci i eslicia entre la fusca delos campus, enos lindoni