Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como contraspecismu

Estremaúra, cotu de caça

Imagen
  Cartuchu ala metá dun caminu en Val dela Calçá   En memoria delos animalis achacinaus en Portugal i de caúnu delos que huerun vítimas del entretemientu insanu i imoral que es la caça ogañu   «A los efectos de esta ley, el territorio de la C omunidad Autónoma de Extremadura se clasifica en terrenos cinegéticos y terrenos no cinegéticos». Assina de simpri i de craru asseñala la lei de caça la tierra estremeña.    Si eris animal i por custionis climáticas o d’esprotación acabas en Estremaúra, plontu saldrás del mundu esti porque un umanu vestíu de caqui i con una escopeta al ombru está alampandu por pegar-ti un tiru.  Si eris perru de caça, vivirás en un chiqueru tol añu, junta ozenas más de perrus comiendu pan arremollecíu i bacharola, atau del pescueçu sin poer-ti remenear del sitiu ni siquiera pa echar-ti a dormir i lairarás de coragi a tol que passi pol renti i agullarás dandu alaríus calafriantis ca nochi escachandu el descansu delas demás e...

El molinu la Juana de Montermosu

Imagen
 Enos recuéncanus i revirivueltas del arró Tuna que da al desembocar en el ríu Alagón s'arrepelotonan los molinus i lagaris. Tristimienti tamién lo hazin las çarças, las escobas i los caçaoris pa estus sitius mediu bravíus mediu domaus pol afán del azeiti. El molinu la Juana Dispués de olivaris i escobalis, lombus, coturrus, caminus que passan a vereas i al revés, an pie mesmu del arró Tuna apaeci un caçumbu farrungau de piçarra, retangular, en un recuéncanu del arroyu, en un llanu suavi. Paré farrungá i ventana Ata no vé-lu por drentu no s'avrigua si es molinu o casilla, porque la cenzillés dela hechura dendi arriba es compricau de saber: se trata del molinu la Juana . Hornichi La puerta, que da pal sul-ponienti, está falta de toça i con ellu de la metá dela paré parriba, hiziendu que no se sepa si avía escrición o no ena cal cumu acontenci con otrus molinus i lagaris dela parti esta. Muchas delas pieras están en el mesmu lumbral amontoná pa un lau i pa otru dela puerta.   ...

El campu cisti i el'alma enchiquerá

Imagen
  La vida a salir dela paré de piera, de cementu, d'alambri Echar el passeu i vistear la obra delos ombris hazendosus, cumu hormiguinas acarreandu los moligajinus al hormigueru, çocotrea i espasma. Vai tó tan ligeru que no ai un momentu de resuelgu pa tomar a tranquiju. Andiquiera se vein las defensas del egu menuínu a destraçar, cortar, barajar, tapar i incultar las cosas toas. Si el campu está enllenitu de parés que emboçan el passu, es natural que de que s'entrompieci unu s'enlíi a creer que está enfochau en algu que no sabi mu bien qué es. Cumu si Dédalu i el Minotauru hueran la mesma pressona, quien proyeta el aberintu i el que se cría en él: una vida entera a alevantar cercas, murus parriba i a escavar bonchis al reor, empataratandu qualquiera probaliá de tirar un avanci siquiera, i quantis quantis acabiji la obra, quear-si por drentu acarajotau i cona certeza d'estar seguru. S'olvió que de quien ahuyía era d'él propiu i allina se queó encerrau nun castill...

Entidá

Imagen
Alas vezis el nuestru egu precisa duna seña d'entidá, más quandu se sienti gurruminu i anda en cata d'aprovamientu por parti de quien se considera mejor, más, pa sentir-si que preteneci a algu más grandi. Estu has que tengamus que dir pusiendu ala vista de tó chichirimundi las cosas que mos representan. Caúnu tien la suya propia: una bandera, una marca, una palavra, una canción, un santu, un partíu políticu, una idea... i en essi símbolu encontramus un cachu de musotrus o, cumu le passa de continu ala genti, essi símbolu se convierti en musotrus. "Palabras con identidad" en Román-Gordu Assina apaecin los tipismus i la ralidá enlatá. Se vé en aquellus puebrus ondi sin entender la istoria ni el sitiu que lo arroea procuran por una bandera ençalamá de sangri i dizin que lo propiu es achacinar un guarrapu, hazé-li judiás alas vaquillas, conviar en un friti alos vezinus, dedicar cientus d'ectarias al promu, la sufrencia i el derroti ambiental, quear-si enos añus 60, ot...