El aqüedutu d'Esparragaleju

 Junta Mérida, la Emerita romana que tanta sensación has al vesitanti, s'esparraman a tó i por tó los assientus de edificius, presas, cortijus, cimenterius, puentis i mesmu aqüedutus propius dela coltura romana. Peru están achopaçaus por causa del brillíu dela Emerita, incultus, aburríus. Las çarças dan cuenta dellus. Tamién las atabúas. La maquinaria dañina que arrampló conas vegas i el arau de hierru acachinarun i olviarun pa siempri la fuélliga duna coltura que agora mos paeci tan larga en el tiempu cumu interessanti.

Vista del arcu entre las atabúas
 
En el puebru d'Esparragaleju, pa ponienti de Mérida i no largu dela calçá que diva de Olissipo (ogañu Lisboa) pa Emerita, entovía quea la conseña somerina delos romanus. Essu sí, escamuflá, inculta, privá o derechamenti revestía de moernura.
 
Destraci dela canal
 
Lo que más se mienta del puebru delos guácaras es la presa que dizin la Charca Grandi, ena parti cimera del puebru, an pie dela hesa. Allí se recadan las aguas del'Albuhera o el regatu delos Galgus ai sigrus. Pola hechura, es romana, i servía pa abastar d'agua una villa o un assentamientu que s'assitiava más a baxu. Cerquina tamién está la villa d'Araya con otra presina, más chiquinina i peor atalantá ogañu.
Vista trasera del arcu
 
No vos pongu retrataúras dela presa esparragalejana, abondan pola redi, amás no conserva el pelagi romanu porque con el Plan Badajoz compusun un nuevu muru queandu el romanu por baxu i queandu cumu muestra dos muelas dun molinu que dela caía del'agua pol regatu trabajava.
 
Arcu dendi cerca
Sí que vos quieru sacar estas pieras meyu farrungás del aqüedutu que passa por baxu delas casas del puebru. Los vezinus ai añus me dixun que enas obras de ciertas casas entovía salin cachus del aqüedutu i que se puei seguir el destraci que llevava, cosa que namás sabin los esparragalejanus. 

Detalli dela paré
Esti aqüedutu diva de norti a sul paralelu al regatu delos Galgus un buen cachu. Ogañu apeninas se conserva un arcu compretu de quasi dos metrus de lus i restus del muru, peru sina canal, entrebolaus entre tres fincas destintas. Por baxu del arcu corri un desagüi, secu la huerça del añu, de má que'l arcu se resienti d'umiá alas vezis. 

Cachu cimeru
 
La hechura no es de cantería, más bien d'apareju reziu, porque no era un merumentu cumu los de Mérida ni venía de tan largu, de mó que la cantiá d'agua que corría era menus. Con esta canal s'abastavan los bañus privaus dela villa, la propia villa i terrenus de regueríu baxerus que sedrían tierra de vega an pie de Guadiana.

Cachu baxeru
 
El assentamientu esti no está asseñalau, ni endicau en parti nenguna, ni se valorea siquiera, pos la presa abarca tol interés del vesitanti (la huerça de vezis pescaoris ansiosus d'achacinar tencas, dau que la presa es cotu de pesca). Passa con esti puebru que los que ván a vesitá-lu procuran pola caça o la pesca, de ves dun vesiteu coltural que no haga dañu a naidi, quandu menus essa es la sensación dispués de ver un gansu desprumau i con el pescueçu çaleau entre los canchalis dela Charca Grandi, galguerus a estrenar los perrus, pescaoris nuevus a humar entre cañazu i cañazu, borregus de raza, un cambión de portear vacas o guarrus, tó alambrau, letrerus de cotus por tós laus i namás unu mentandu dela presa.
 
Con tó i con essu Esparragaleju guarda tesorus romanus i más rezientis, cumu las sonás casas de lavraoris, una arquitetura conservá con ladrillu vistu, apareju i cantería (cosa quasi que perdía una huerça delos puebrus delas Vegas Baxas i dela sierra de san Peiru), noras, huentis, ermitas, buenus enzinaris i tien el previlegiu de tener varias presas (charcas) ondi s'aposan a resolgar páxarus de toas crassis. Acordai-vus de que los romanus eran gustosus del campu más que del ruíu delas capitalis: enque Mérida hue hecha pala fachenda i el mandu, la vida se hazía enos cortijus.

Comentarios

José Manuel Jerez Linde ha dicho que…
Buen trabajo.
Ismael Carmona García ha dicho que…
Gracias, José Manuel. Ya tocaba hablar de Esparragalejo.

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ