Parabras que nu afechan la su vocal final
La tendéncia los estremeñus es afechal las vocalis e i o postónicas i las finalis, peru la verdá es que nu siempri aconteci asina. Sabin los que falan estremeñu que angunas parabras nu amenidan en –u ni en –i a la escontra e lo que pasa nangunas palras orientalis del astulionés ondi el afechamientu atañi a platicaenti tolas parabras, chascu el cántabru, peru con estu nu quiu idil tapocu que el estremeñu conselvi las desinéncias de los casus de acusativu latinu cumu aconteci en asturianu. Angunus autoris cumu Miguel Ángel Luengo afecha tó tipu parabras enos sus escritus. Enclusu el uniquitu autol que alvierti que nu tolas vocalis finalis son cierrás, Pablo Gonzálvez, afecha las parabras acabihás en –és en –ís ( francís ). Si queremus hadel gramática, abemus de arreparal que la analohia nu mos val pa uñifical los caraiteris la luenga deque se mos espeta una inregulariá hata el inti inorá. Pol esi mistériu es prehisu landeal en el usiu el estremeñu i sabel vel que, cumu tola luenga...