Endispués de bel sintiu i viu tantíssimu guarreu pol parti la comuniá univelsitária, pol parti professoris, dialeutulogus, compañerus la facurtá, cibinautas i tal i mas, unu, que ya s’iba pranteau si de verdá dessisti henti escapás pa eschangal el proyeutu d’arrecuperal el estremeñu cumu quien pol enterria, ave, pol inviya tamién i mu a pesal muestru pol inoráncia recarca los sus ódius embalagaus cumu pa prendelis huegu, lo mesmu qu’antañu hazian colas bruhas, agora lo confilma. Son tamién, demus grácias, muchus los que án saliu a defendel el estremeñu i la muestra curtura sin avehinu, lo qual mos cumpri i mos prazi albondu, mas que ná, pol sabel que dessisti henti nel sigru XXI escapás de reconocel el estremeñu, cosa que otrus, cumu si se tratassi de reconocel la esfericiá la Tierra, andan hincaus nel pensaeru rehumbrosu de la Santa Mairi España. Pola mi parti, estuviendu cumu é estau nel estranheru unus diinas, é tiniu tiempu pa cavildal lo hustu i nessezáriu pa izilvus, zérrimos ini...