Ábati i á son griegas
Enos trebajus d’envestigacion pal dicionáriu, landeandu la etimologia duna de las parabras mas generalis enas muestras habras, ábati , hizi angunas hallauras enteressantis: tantu el alvérbiu ábati comu la entrejecion á son parabras d’origin griegu. Las parabras ábati i á procein de una antígua entrejecion aba , qu’entavia se conselva en angunas zonas lionesas. Esta entrejecion se hormó del emperativu dun verbu abar , regressivu del elenismu latinu apăge “alarga-te, huera, hopo, humo” (gr. ἄπαγε , 2a press. sing. pres. end. v. ἀπάγω “alargal”). La horma ábati está conpuesta por aba + te , horma emperativa pronominal (cf. vai-te, alarga-te, arrehazi-te ), cuyu primel valol es entrejetivu i que entavia se conselva, enque mu difússiu, ena su huncion enpressiva en frasis comu ábati que me caigu “quita-te que me caigu”. Esta horma, con el mesmu acentu, essisti entavia en asturianu: ábate . Mu atijá está tamien la horma abaté , ondi prevaleció el segundu acentu enpressivu aba-te [ˈa...