Alomorfia radical verbal: ditongacionis
Es un rasgu mu asseñalau en astul-leonés i castellanu ditongal la raís del verbu quandu acebi el acentu, si essa raís tien una e o una o tónicas. Otras lénguas comu el gallegu o el portugués no gastan de vocalis ditongás en estus casus. El castellanu hazi que la morfologia verbal sea mu rica i tamien enreosa pa quien deprenda essa léngua, porque á de deprendel-si oposicionis del tipu cuento/contamus o quiero/queremos . Enas idiomas astul-leonesas el assuntu es entovia mas compricau, porque esti hechu lingüísticu se destiendi a una tupa de verbus mas cuyus contestus silábicus no son aparentis al castellanu. Un ponel, delantri de n comu en viengo (ogañu, normativu vengo ) o de manera analógica enos infinitivus ( entriegar , normativu entregar ). Por mó de la norma de la ALLA , se hondea conas hormas ditongás a las vezis pa queal el paradigma assentau i regulal en el escrevieru, algu que no quita que estas hormas verbalis ditongás se sigan gastandu oralmenti. Pal casu del estremeñu, ...