El sufihu -eal enos verbus estremeñus

Abondus verbus cuentan es estremeñu con una telminación -eal. Traicionalmenti son consideraus verbus frecuentativus, pol prehental dicha horma, peru enverdá risurta que son verbus que án adotau esta telminación nu pa manifestal un caraiti iterativu, sinu cumu simpri proceimientu e rehuerzu, es idil, la telminación -eal audecha sel un alongamientu verbal. Nu estanti, atopamus verbus que sí enhieltan el caraiti frecuentativu al amenidal en -eal. Desta horma convivin dos tipus de verbus, unus cuyu sufihu emprica riteración i algotrus alongamientu.

Verbus frecuentativus en -eal
Son aquellus que manifiestan una ación ripititiva. Endrentu destus verbus se atopan verbus de idión cumu chisteal «chistar», derivau la onomatupeya chis ondi, en efetu, el sufihu endica ripitición u palruceal «balbucear», tamién de orihin onomatupéyicu. Mas sabulugaris, los verbus gallereteal «parlotear a voces» i palroteal «parlotear», palrangueal «hablar insustancialmente». Amás, sigún vedremus densiguia, amenú prehenta costrucionis sintáticas típicas los frecuentativus.

Verbus cumu fardeal «fardar», bordeal «burlar», hudiqueal «cometer malas acciones», guarreal «calumniar», que emprican una conduta, tamién pahi acordi cola su telminación el senificau.

Algotra séri de verbus rifirius a manifestacionis estelnas dangún prohesu biulóhicu u dangún estau anímicu audecha prehental hormas en -eal. V. gr.: hipeal «tener hipo», llorisqueal «lloriquear», puheal «lamentar», gargueal «jadear».

Abondus verbus impresonalis con relación a fenóminus metorulóhicus tamién prehentan esta telminación. V. gr.: chispeal «chispear», llovisneal «lloviznar», nibleal «lloviznar», apardeal «oscurecer», azuteal «soplar el viento», crareal «amanecer».

El valol frecuentativo tie el su sintiu mas prenu en verbus que muestran dos hormas destintas i con senificau tamién deferentis. V. gr.: el verbu codineal a la escontra e codinal. La primel horma poseyi el sintiu riterativu de codinal una vedi tras algotra. Esti sintiu se deprendi de oracionis cumu: Llevu tola mañana codineandu. Codinal, en chambu, tie un sintiu mas concretu i hadi referéncia al inti mesmu la ación: Oi vo a codinal macarronis con tomati. En esti sintiu el verbu codinal atopa el su sinónimu mas celcanu en arreglal: Oi vo a arreglal macarronis con tomati. Argu autau aconteci con labuteal i labutal. El primel verbu aseñala la ación ripititiva de trebahal enfrontilau a la ación concreta el trebahu mesmu. V. gr.: Estó labuteandu nun proyetu pa fin de carrera; Labutaba hadi dos añus en una estilleria. Esti mesmu sintiu se almira enos sustantivus correspondientis labuteu i labutación. En algotras ocasionis el verbu esprimenta un alongamientu pol enfihu apellau a la telminación –eal. Sabulugal es el verbu humeteal frenti a humal, ondi es posibri creyel que se trati humeteal derivau del télminu despetivu humeta. Nu estanti, el sinu peyorativu e humeta nu cola pa humeteal, ya que el pal humeteal-humal estableci la mesma deferéncia senificativa que ai entri labuteal-labutal.

Las costrucionis sintáticas que fruhin esti tipu e verbus contribui al su senificau riterativu. El analís las oracionis ondi se prehentan muestra que los verbus puraenti frecuentativus en estremeñu audechan costruisi pol mé perífrasis colos verbus estal, andal u lleval + el herúndiu el verbu frecuentativu. V. gr.: Estaba bezuqueánduli tola cara cuandu yo vini; Lleva chispeandu tola mañana; Andais siempri escuseandu tó sin deprendel ná güenu; Tamién apaecin hórmulas cercustancialis i alverbialis que endican esi caraiti ripititivu: tol dia, decontinu, siempri, ec.

Verbus alongaus con sufihu -eal
Esta séri de verbus se caraiteridan pol nu poseyel el destintivu riterativu desti sufihu i pol nu empreasi con costrucionis especialis. Son verbus que prehisan sel destirantaus pa recobral el su sintiu antiriol, u sá, lo mesmu que algotrus verbus emprean la a- protética pa potenciasi (alevantal, afechal, acormal…) u fruhin enfihus de longol (escurricil, estirancal…). Esti tipu e verbu la primel conhugación se conhuga pol mé el sufihu –eal, peru sin conlleval dengún tipu e sintiu riterativu. Sabulugaris de verbus que esprimentan esti tipu e alongamientu son piloteal «pilotar», patineal «patinar», espricoteal «explicar», roceal «rozar», amarguheal «amargar», canteal «invertir», altereal «alterar», ec. En dengunu los chascus se alvierti ación ripititiva.

Es mestel, pol tantu, nu atorullal unas hormas con algotras i palral de la desisténcia duna séri de verbus encrementaus pol añiición dun sufihu cuya horma concii con la el frecuentativu, peru nu idil que desista toa una carrahilera e verbus estremeñus frecuentativus pol prehental esti sufihu.

Comentarios

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ