El molinu las Pilas dela Conquista la Sierra

Esta semana anduvi a vesital el lugal dela Conquista la Sierra, antañu conocía comu la Çarça. Se trata dun puebru antiguu, cachu del pastel delos Pizarro, desapartau de Trujillu, entre cerrus que se destiendin ata la Mairoñera. 
Fragüín a ajorral pola sierra
 Tenía leíu dela essestencia dun molinu farrungau p'aquel puebru, de má que precuré de dil a vé-lu. Alo primeru me despacienté porque no encontré a pressona nenguna pola calli que me pudiera endilgal. Ala final vidi el caminu la Chamiça i que passava cerca dela parti que llaman la Pilas, entre la dehesa de Jerri-Sanche i las Hoyuelas.
 Ahilé ata arribita del caminu que moría contra un olival, pos la parti que le seguía ya estava cuajá de fusca. Allí di con un regatinu, del que pensé que cerca poía andal el molinu. Causamenti andava pallí un mocínganu a passeal los gutus i supu endilgal-mi. Siguiendu la nueva direción, ahilé por un campu de vacas siguiendu la corrienti del regatinu anteriol que s'ajuntava un pocu más abaxu con otru.

Vegetación de dehesa
 Ajorrandu pal puebru, renti al regatu, cuyu nombri no púi apescal (tapocu interessava, la dehesa entontecía tantu...!), diva esparigiendu-mi conos goloris i coloris del campu. Los rayinus de sol se esparramavan entre las ramas las enzinas i el cielu se refrexa en el suelu líquiu de arroyinus i charcas.
Charca las Pilas
 Al cabu di con una charca grandi, que la tenía por abrevaeru pal ganau, peru no casava muchu quandu andi se vían las huélligas de cascus i bostas rezientis era junta'l regatu. De má que unus metrus más alantrinu vidi el muru duna presa.
Compuerta
 El arroyu sonava estrumpiendu-si contra las pieras i la compuerta metálica silvava al son del airón que encañonau corría por tol valli.
Detallinu dela presa
 El muru dela presa es antiguu i renti a él vá un camininu de piera entre la yerva.
Presa
 Tien pinta de sel una presa mu antigua, hecha aprovechandu la caía que has velaí el regatu, de má que el molinu no tenía que andal mu largu. 

Boca la presa
 Desanimaínu porque no acabava de aparecel i la vegetación ribereña se cerrava a ca passu que dava, aterminé por desvial-mi del regatu i subil.

 Arriba, ya pa dil-mi buscandu el caminu que me llevó allí, llegué a un llanu dendi el que se vían tolos picus por cima, tolas sierras, i el puebru dela Conquista abaxoti. Entovía me quedavan angunus minutus de lus, de má que ajorré otra ves pabaxu.
Sala de molienda
Puerta con bastiol de granu

Cuya suspresa estuvu quandu passandu una parti d'enzinal veu escamuflau entre los canchus unas canalis un poquinu ralas. Essu devía de sel el molinu. Entusiasmau comu quien acaba de hallal un tesoru, atroché entre la fusca ata dil a paral al molinu.

 

Una delas ventanas dela sala
 Se trata de un molinu harineru que tien dos salas, una grandi de molienda i otra chiquina seguru que pa almacén. Tien dos muelas que se muevi pola caía d'agua por saltu.
Muelas
 Las muelas no son mu anchas i se conservan dos enteras i un otru cachu, dela volandera. Esta sala no tien techu, de má que el ripiu i la tierra á dau pa nacel allí yerva, comu se vei enos retratus. Esta sala de tanta estoria molinera es gastá ogañu pa hazel ritus paganus, pos se vein un pentagrama canteau pabaxu conas letras ebreas enas cincu puntas pintau ena paré i ala isquierda un oju de Oru. El pentagrama está pintau encima duna estrella de Daví gravá ena paré.
El regatu corriendu renti'l molinu
 Que'l sitiu guarda los sus misterius, namás ai que vel el paisagi, respiral i dexal-si engamonital polos sonis dela sierra i la frescança delos regatus. Una Estremaúra inculta i escura entre canchus i talliscas reçumi airis antiguus, pocu compresiblis palas cabeças desacolocás d'aora.

Paré dela presa i delos canalis
 El sistema del molinu es el corrienti en esti tipu de lugaris rísperus. El agua se desvía por mé duna cequia o canalis ata una pequeña represa que está a más altura que'l molinu.
Canalis i parti dela pesquera superiol
Canal
 El'agua cai por mé dun sistema de canalis i compuertas ata la parti baxera del molinu. La huerça del'agua al cael muevi las aspas i el lexi. Las muelas arribas se muevin, mientras que el restu del agua aboca con el arroyu que passa por baxu.
Molinu escamuflau
El molinu, comu costrución populal, es una casa sabia. Aprovechandu los materialis del lugal, la piera, el granu, las lanchas, se costrúi un edificiu que casa con el ambienti, que escamufla nel paisagi: la su arquitectura aprovecha la barrera del regatolu. Ca piera de ca muela, de ca toça, de ca ombrera, de ca rincón lleva el suol dun artesanu. Los bagus que aí entrarun los hizun panis i ducis pa pressonas que ya án passau enrazal-si ena propia dehesa.

Esta conseña del passau es un testimoniu dela estoria estremeña, que palra la lengua delas pieras, del agua i del trigu. Cuentan las sus paeris sensacionis que las letras no puein espressal i, sin embargu, nunca huerun las mesmas aguas las que ajorrandu cantarinas polas breñas las pingavan.


Acogestiona la lindeza duna arquitectura que palra la mesma idioma que la naturaleza que l'ambienta. Los passilis i passileras acogin lo mesmu los passus delos ombris que delas bestias. El romeru, las retamas i las enzinas se zimbrean cona vos del fragüín i las pieras dun molinu centenarius se sobrecogin i la respetan. Rincón hermosu dela nuestra Estremaúra.







Comentarios

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ