Estus dias atrás sulhió el tema la ortografía de nuevu. Una de las cosas que siempri á llamau l’atención la henti es el usiu de “ h ” i nu de “ j ” cumu estila sel gastá pol escrebioris i otras pressonas que gastan el estremeñu. Cumu andu cona revisión la ortografia i almitu tó tipu críticas i propuestas, lo de la “h”u “j” es siempri un tema entrincanti, assinque, agora vos preguntu, prefirís “h” u “j”? Vos pongu una sérii ergumentus pal escrebieru dambas. Si tenís angunu mas, al favol u a la contra, endicailu enos vuestrus comentárius. Escrebieru H —La H representa ena huerça las idiomas al fonema laringal /h/. Amás tal es el símbulu fonéticu. En ingrés hot, hello, high; alemán: heute, haben; rumanu: haină, pahar. Pol meyu desta letra se representa perfetamenti el son estremeñu. —La H es al estremeñu lo que la X al asturianu u al gallegu. V. gr.: ast.: exerciciu, xeografia, rexón; gall. exercicio, xeografía, rexión; estr.: ehelcíciu, heografia, rehión. Nesti sintiu s’uñi al escrebieru...
Ayel-mañana el amigu Manuel Trinidad me hizu de dil pa la facultá de Derechu con el mistériu de entrevistal-me pal pogramina que tien Radio Unión Catalunya a tentu Estremaura, las sus gentis i la su cultura, El rincón extremeño . El güequinu de Manuel es Voz de mi tierra, hormi la su wiki que muchus conocís. Agraeçu muchu esta oportuniá a Trinidad i a RUC por premitil-me palral a tentu el estremeñu i las cosinas enas que venimus trebajandu dende vai ya unus añinus paquí pola Redi. Tamien le doi las grácias a Rodrigo, dende la Biblioteca Central de Caçris pola su pacéncia, colaboracion i leturas. Sirva dende esti arrádiu pal mundu la horma en que mos dedicamus al estremeñu los que mos enteressamus pola muestra cultura. Muchas grácias a tós.
El caraiti i el pensamientu los ombris tien el mijol refreju enas parabras la su própia luenga. Ain campus enos que el léssicu se estronchona i, gastandu de tolos reculsus gramaticalis i lessicalis, se encasulla i pinga de matizis. Unu destus chascus son los verba percipiendi , andi unus sintius cuentan con un léssicu mas deferenciau qu’otrus. El mas emportanti es la vista i es un sintiu en que la huerça las luengas tien un haci verbus con el senificau básicu de “vel” pero con destintus sintius. Acontinación, vo a esponel los prencipalis verbus de “vel” que dessistin en estremeñu. · Vel : “pelcebil cona vista algu”. Es el verbu genéricu pa la vista, sin apeninas marca. Provién duna antígua holma veer i ésta del latín uidēre . En estremeñu es inregulal, juegandu con dos raizis i várius alomorfus. Derivaus desti verbu son entrivel “vel con emparchi algu” i prevel “vel enantis, con antelación”. · Miral : “derigil la vista a algu”. S’opón al anteriol verbu en que esti ti...
Comentarios