La Güiquipeya otra vezi enos meyus
Con motivu del mas del añu huncionamientu oficial la enciclopédia en estremeñu, el Periódico Extremadura á espubricau un endirgui ena seición "Extremadura" al tentu la muestra Güiquipeya. El artículu "Güiquipeya, el lento resurgir del 'extremeñu' en internet" hue escritu pol Aitor Fernández.

Asperemus que sirva paque mas genti conoça la dessisténcia el estremeñu i que el mayol puertal ena Redi nesta luenga es la enciclopédia libri la Güiquipeya. Podís leyel el articulinu ena velsión degital achuchandu nesti atiju, velequí:

Asperemus que sirva paque mas genti conoça la dessisténcia el estremeñu i que el mayol puertal ena Redi nesta luenga es la enciclopédia libri la Güiquipeya. Podís leyel el articulinu ena velsión degital achuchandu nesti atiju, velequí:
Comentarios
Peru guenu, al menus se agraezi la pubriciá que le dan al proyeutu, que si acasu sirvi pa que más henti s'interesi (u cuantu menus, sienta curiosiá) pol tema el estremeñu, bienveníu seya.
A ve si d´una puñetera ve endirgamoh l´extremeño a to er mundo mundiá y callamoh a la gente que ice que tié lengua propia.Po yo tamién tengo lengua qu´eh mia, pero mia der to.L´otro dia ecribí en cahtúo n´el foro de lo mio puebro y ician que asina no s´abla n´el pueblo ni s´abiablao nunca asina.Endihpueh de dal.leh una lecion,acetaron que yo podia cribí como quisiera yo.